ENTRADA

L’11 d’abril de 2018, el Jutjat del Social núm.3 de Girona, va dictar sentència estimant parcialment una demanda de tutela de drets fonamentals i llibertats públiques i reclamació dels danys i perjudicis derivats d’aquesta vulneració, interposada per un treballador, membre del comitè d’empresa, membre del comitè de salut laboral i delegat de prevenció pel Sindicat CCOO, contra l’empresa encarregada de la recollida de residus i neteja viària de la ciutat de Girona. 

La demanda, dirigida pel Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya, pretén aturar la conducta empresarial i fer front a la vulneració de la llibertat sindical que rep el treballador. Dites conductes, com es veurà, tenen a veure amb els retards dels pagaments de les hores sindicals i els canvis de criteris arbitraris a l’hora d’operar l’ocupació de vacants de la bossa de treballadors de categories inferiors, entre d’altres.

Anem a pams:

ELS FETS

L’empresa, de capital públic i, com s’ha dit, encarregada de la gestió dels residus i de neteja urbana de la ciutat de Girona, aplica un conveni col·lectiu d’empresa als treballadors, concretament, el Conveni Col·lectiu dels Serveis Municipals de Neteja de Girona, S.A.

Per la condició del treballador, de categoria de peó, i com a delegat de prevenció de CCOO, i membre del comitè de salut laboral de l’empresa, aquest tenia una important coneixença en la formació i prevenció dels riscos laborals, fet que entre altres coses, el va permetre ser acceptat als cursos de conducció eficaç i d’equips de neteja, actuació del pla de nevades i conducció manual de càrregues i seguretat vial.

D’acord amb la formació anterior i en vistes del que preveu l’article 46 i 47 del conveni abans esmentat, el treballador podia fer substitucions en la categoria de conductor. L’ordre d’antiguitat i els requisits específics que s’estableixen al conveni no eren un impediment pel treballador, el qual realitzava dites tasques de conductor meritant els plusos de conductor, càrrega lateral i nocturnitat des d’anys abans d’entrar a fer tasques de representació dels treballadors.

Així doncs, fins que el treballador no va entrar a ser delegat de prevenció de CCOO al 2014, no hi va haver cap problema al pagament d’aquests plusos, no obstant això, un cop es va donar aquesta circumstància el treballador va començar a generar dits endarreriments (l’empresa va regularitzar dita situació de mora al desembre del 2014).

També, un altre fet succeït és que l’empresa pagava la quantitat del plus conductor i càrrega lateral durant el temps efectiu de la prestació de serveis, tanmateix quan el treballador realitzava les seves hores sindicals no cobrava com a conductor sinó com a peó. Dita circumstància, que només li afectava a ell, i no a la resta de treballadors del comitè, es va anar regularitzant entre els anys 2015, 2016 i 2017, mitjançant pagaments parcials però deixant a deure una quantitat total de 1.465,22 euros.

Una altra conducta patida pel demandant va ser la que va tenir lloc el 14 de febrer de 2017, ja que quan estava fent la substitució d’un conductor que encara no havia rebut l’alta mèdica, va ser cessat i enviat a realitzar les funcions de peó de recollida de mobles, essent canviat per un altre treballador més baix a la llista de la borsa per substitucions.

I,  pocs dies després, se’l manà a fer una substitució d’un conductor però aquest cop sense uns plànols adequats, que no eren els normals i que no contenien, entre d’altres coses,  els noms dels carrers. La situació, que seguia sent insostenible,  va esdevenir en una discussió amb un cap (el 8 de març de 2017) on aquest darrer li va etzibar que “ (...) Cuando uno se comporta como un perro, se le trata como un perro (...)”.

Finalment, totes les actuacions descrites van ser denunciades a Inspecció de Treball, qui va resoldre que no podia entrar en el fons d’acord amb la pendència judicial de les actuacions que es comenten però sí que va requerir a l’empresa per tal que acredités el pagament dels conceptes salarials meritats i aquesta va reconèixer el càlcul incorrecte de les bases de cotització del demandant.

CONTROVÈRSIES I FONAMENTACIÓ JURÍDICA

Com es pot desprendre de l’apartat anterior, el treballador ha estat sotmès a conductes empresarials que han anat més enllà de la normalitat o quotidianitat de les relacions laborals. L’escarni que ha rebut el treballador pel fet d’haver estat, entre d’altres càrrecs, membre del comitè d’empresa, és evident; així ho contempla el magistrat del Jutjat Social 3 de Girona amb les fonamentacions jurídiques següents.

En primer lloc, i sense ser intranscendent, argumenta que la llibertat sindical declarada com a dret al nucli dur de la Constitució (art. 28.1) consisteix en que el treballador no pot patir per la seva condició de representant dels treballadors cap detriment en la seva situació professional o econòmica en l’empresa. En cas contrari, i contravenint entre d’altres el Conveni 135 de la OIT, la llibertat sindical queda afectada si té conseqüències negatives per qui la realitza. Entén, doncs, l’òrgan jutjador, que en el aquest cas i segons les conductes exposades, hi ha indicis d’aquesta vulneració de la llibertat sindical i haurà de ser la part demandada qui haurà de desvirtuar-la.

Quan als pagaments de les quantitats meritades, mentre el treballador fa substitucions de conductor, no queda desvirtuat que l’empresa computés les hores sindicals com a temps de treball en categoria de peó  i, en conseqüència,  el que suposa és que el treballador es trobi en la disjuntiva d’haver de triar entre fer funcions de representació dels treballadors, cobrant menys diners els quals sí merita, o bé, renunciar a la condició de representant dels treballadors per tal d’obtenir el reintegrament del plus de conductor i càrrega lateral. La conclusió és que afecta al dret fonamental de la llibertat sindical.

Segons aquesta fonamentació, l’empresa deu al treballador la quantitat de 1.465,22 euros i, per tant, el Jutge estima la demanda de quantitat quan als plusos meritats i no satisfets. També, s’estima la reclamació de quantitat d’acord amb el fet que el treballador va ser substituït quan treballava de torn de nit percebent un plus de nocturnitat i va ser canviat al torn de matí de 6+2, per un treballador inferior en la llista d’antiguitat. La quantitat a pagar per l’empresa és la del lucre cessant que li hauria suposat al treballador seguir treballant de nit (1.148,21 €).

Un altre dels indicis de vulneració de la llibertat sindical que no ha estat desvirtuat per l’empresa i per tant ha quedat confirmat, és el fet que el treballador va substituir un conductor i no se li van donar els mitjans adequats per a fer la ruta. El treballador, tot i haver-ho sol·licitat, no va ser informat per part de l’empresa.

Pel que fa al fet provat de la discussió amb un capatàs, l’òrgan jutjador no contempla conducta antisindical, ja que la relació entre els pagaments dels plusos meritats pel treballador i la conducta del capatàs no infueix en res. Aquest últim, simplement, supervisa les incidències dels conductors, no té res a veure amb la causació de la minva econòmica suportada per la part demandant.

Un altre dels elements que té en compte el Magistrat per veure la conducta antisindical d’alguns dels fets de la demanda és la resolució que fa la Inspecció de Treball. Com s’ha indicat anteriorment, la ITSS contempla com a indicis de conducta antisindical el retard amb el pagament de les diferències salarials i, per altra banda, la diferència de cotització en perjudici del treballador.

Amb tots aquests fets descrits, l’òrgan que jutja valora les reclamacions sobre indemnitzacions als danys morals. En aquest aspecte, la valoració, al meu parer, és molt més restrictiva i s’acaba definint amb els conceptes que ara es detallen: