Arxius
Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, Barcelona
L’AHCO custodia diferents fons necessaris per conèixer les repercussions de la repressió sobre els militants antifranquistes. Destaca el fons d’assessories i advocats laboralistes, que conté expedients on figuren dades dels processos inaccessibles per altres vies. Així mateix, compta amb una important col·lecció de premsa clandestina i documentació referent a diferents organitzacions antifranquistes. La col·lecció d’entrevistes “Biografies obreres: fonts orals i militància sindical (1939-1978)” permet una aproximació, en primera persona, a com era viscuda la repressió franquista pels militants del moviment obrer. Pel que fa a la repressió dels dirigents obrers a les empreses, també poden ser útils els fons dels jurats d’empresa.
Archivo del Ministerio del Interior, Madrid
Part dels fons històrics del Ministerio del Interior no han estat transferits a l’arxiu històric que els correspondria, l’Archivo General de la Administración. La documentació que contenen pot aportar importants dades sobre el funcionament de la repressió política i les persones que la van patir. Malauradament, l’accés a aquest tipus de fons és extraordinàriament difícil, degut a l’aplicació de la Llei de Patrimoni Històric, per la manca d’una llei de regulació d’accés als arxius i també per la Llei de Secrets d’Estat.
Archivo General de la Administración, Alcalá de Henares
Aquest arxiu conté la major part dels fons de l’Administració Central de l’Estat del segle XX. Per tant, resulta clau per conèixer les polítiques repressives del règim franquista. L’aplicació restrictiva que es fa de la Llei de Patrimoni Històric dificulta enormement l’accés a fons procedents del Ministerio de Gobernación (que era l’encarregat d’aplicar aquestes polítiques) amb menys de 50 anys d’antiguitat. Una alternativa pot ser la consulta dels fons del Gabinete de Enlace, del Ministerio de Información y Turismo.
Archivo Histórico del PCE, Madrid
L’Arxiu Històric del PCE resulta clau per conèixer el funcionament del principal partit antifranquista. Conserva fons del PCE i del PSUC. Gràcies als documents custodiats podem estudiar els efectes de la repressió sobre aquests partits durant els anys de vigència del TOP.
Archivo Histórico Nacional, Madrid
Té la documentació generada per la Brigada Político-Social, que era de capital importància pels processos del TOP. La major part de la documentació, amb una antiguitat menor de 50 anys, no es pot consultar, sobretot la que conté dades personals. De nou topem amb l’aplicació restrictiva de la Llei de Patrimoni Històric.
Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, Terrassa
L’AHCT conté alguns fons interessants per conèixer com va afectar la repressió als militants antifranquistes a la ciutat, com el fons de moviment obrer.
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Barcelona
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona compta amb una extensa col·lecció de premsa clandestina, que permet copsar l’impacte de la repressió sobre els diferents grups antifranquistes.
Arxiu Històric de Sabadell, Sabadell
Conté documentació que pot resultar interessant per conèixer els efectes de la repressió sobre els militants antifranquistes sabadellencs.
Arxiu de la Delegació del Govern a Catalunya, Barcelona
En aquest arxiu es troba la documentació procedent de l’antic Govern Civil de Barcelona, organisme bàsic per entendre com s’articulaven les polítiques repressives a la província de Barcelona. Entre els seus fons, hi figuren els informes que la Brigada Político-Social enviava al governador civil per informar de les persones que havien estat detingudes per “Actividades Contra el Régimen”. A partir d’aquestes dades es podria arribar a fer una aproximació molt acurada del número de persones detingudes per causes polítiques. Tanmateix, el fet que els fons de l’arxiu estiguin sense inventariar, catalogar i que n’hagin desaparegut alguns, dificultaaquesta activitat. Així mateix, trobem els mateixos problemes que a d’altres arxius per accedir a la documentació que conté dades personals.
Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès
L’Arxiu Nacional de Catalunya conté fons d’entitats que poden resultar útils per investigar la repressió sobre l’antifranquisme català, com per exemple els fons de l’Assemblea de Catalunya i del PSUC. Alguns dels fons personals també poden resultar d’interès per a aquest objectiu, com és el cas del fons de Guillem Martínez, on es troben fotografies sobre la Caputxinada (1966).
Centre Documental de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona
El CEDOC compta amb un important fons de premsa clandestina i de documentació de partits polítics antifranquistes.
Centro Documental de la Memoria Histórica, Salamanca
En aquest centre podem trobar documentació relacionada amb el TOP i la repressió, com la del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo o la de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos, a més d’una col·lecció de testimonis orals.
Fundació Rafael Campalans. Arxiu Històric, Barcelona
La Fundació Rafael Campalans aplega documentació històrica del PSC-PSOE i dels partits que el van fundar. Així, podem trobar documentació d’organitzacions com el FOC o el MSC.
Fundació Utopia-Joan N. García Nieto, Cornellà de Llobregat
La documentació aplegada per la Fundació Utopia pot resultar de gran utilitat per conèixer els moviments socials durant el franquisme al Baix Llobregat. Així mateix, compta amb una col·lecció d’entrevistes que permet acostar-se a l’experiència dels militants obrers de la comarca en la seva pròpia veu.
Fundación Largo Caballero. Archivo Histórico, Madrid
Aquesta fundació conté sobretot fons del PSOE i de la UGT, amb la seva activitat a l’exili i a l’interior d’Espanya.
Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid
En l’arxiu d’aquesta fundació podem trobar premsa llibertària, de l’exili i la clandestinitat, i fons personals interessants per estudiar la repressió franquista sobre els anarquistes i anarcosindicalistes. També es pot consultar una còpia de l’arxiu de la CNT dipositat al International Institute of Social History d’Amsterdam. Tenen pendent el retorn de la documentació dipositada a Salamanca.
Fundació Salvador Seguí, Barcelona, Madrid, València
L’Arxiu Històric de la Fundación Salvador Seguí aplega fons personals i de diferents organitzacions llibertàries. En aquest fons es pot trobar documentació sobre la repressió de la CNT a l’Espanya franquista.
International Institute of Social History, Amsterdam
L’Institut Internacional d’Història Social és un dels arxius a l’estranger més importants pel coneixement de l’antifranquisme. Entre els seus nombrosos fons, n’hi ha el fons històric de la CNT, una petita col·lecció de documents de CCOO i d’altres organitzacions polítiques, com el Frente de Liberación Popular. Així mateix, es pot trobar documentació de comitès de solidaritat amb Espanya i nombrosos fons personals que hi fan referència.
Pavelló de la República, Barcelona
Al Pavelló de la República es pot trobar premsa clandestina, propaganda i documentació de nombrosos grups polítics antifranquistes, que permeten seguir les seves reivindicacions i com els afectava la repressió de la dictadura franquista.
Red de Archivos de Comisiones Obreras
Xarxa dels arxius històrics de CCOO, a la qual pertany l’AHCO, juntament amb els arxius de CCOO d’Andalusia, Astúries, Galícia, Madrid i País Valencià. Compten amb fons essencials per estudiar els efectes del TOP sobre l’antifranquisme, com són els fons d’advocats laboralistes, organitzacions polítiques, moviments socials i col·leccions d’entrevistes. També premsa clandestina i de l’exili.