Article del Secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco
El proper 9 de juny afrontem una de les eleccions europees més transcendentals de les darreres dècades. El context de canvi en què transcorren els principals vectors de transformació social se sotmet a consideració de la ciutadania a Europa en aquestes eleccions. Les grans transformacions digitals, ecològiques i demogràfiques són els principals reptes per configurar el paper d’Europa al tauler mundial.
També ho fa la reafirmació del model social europeu, hereu dels grans acords de la fi de la Segona Guerra Mundial del segle passat, amb el reforç de l’estat de benestar social que ha caracteritzat la convivència europea com una àrea de progrés, protecció i seguretat per a la majoria de persones, entitats, empreses i institucions. En aquestes eleccions aquest model està en joc i la ultradreta l’impugna.
La construcció de l’Europa social ha d’aspirar a superar la seva condició d’un mercat comú per construir un marc federal dels estats nació que assenti les bases d’un model sustentat per una política d’harmonització fiscal que garanteixi recursos suficients per sostenir l’estat del benestar. Cal federalitzar la gestió de les despeses i de les inversions públiques per equilibrar les desigualtats entre països i garantir, així, uns estàndards mínims de qualitat dels serveis públics que han de fer realitat els drets de ciutadania i la redistribució de la riquesa. També pertoca impulsar la reindustrialització, l’ús de les tecnologies i la regulació de la digitalització i la intel·ligència artificial. Europa ha de ser la referència per democratitzar l’ús de les tecnologies per posar-les al servei de les persones i no de les grans multinacionals oligopolistes del sector tecnològic. No oblidem que cinc multinacionals controlen les dades de tothom.
Des del moviment sindical som conscients de la importància d’aquestes eleccions per aturar l’avenç de la ultradreta al continent, que des de fa uns anys aprofita un corrent de fons global que vol treure rèdit de les contradiccions de les democràcies en períodes de crisi consecutius. Parlem de crisis com les que hem viscut en aquesta primera fase del segle i que ha trencat els projectes de vida de milions de persones i ha aprofundit les desigualtats d’una manera brutal.
El combustible amb què el feixisme del segle xxi intenta obrir-se camí entre les classes populars és el populisme proteccionista i l’estratègia de segregar els interessos de diferents col·lectius de la societat. I el fa servir per assolir el govern de les administracions i començar a desmantellar i privatitzar els serveis públics per afavorir els negocis dels seus aliats, que, no ho oblidem, són les elits més ultraliberals, que no deixen d’acumular riquesa de manera escandalosa.
Per això, la resposta ha de ser ben clara per part de les forces progressistes a Europa. Cal donar certeses a la ciutadania en un món canviant i malalt de desigualtat. Requereix garantir les condicions materials de vida de la gent. Treball digne, salari suficient, habitatge assequible i serveis públics excel·lents. No hi ha més certesa que saber que la democràcia et facilita accedir a aquest nivell de vida.
Per aquest motiu, en aquestes eleccions ens juguem mantenir les polítiques dels darrers anys per protegir les persones de la pitjor crisi que hem viscut en un segle, la pandèmia, així com invertir en la reconstrucció del model productiu que assumeixi els reptes de la transició digital i ecològica amb un model sostenible o, en canvi, tornar als anys negres de l’austeritat europea que va ofegar les societats dels diferents països de la UE.
Volem protegir les persones i el planeta? O volem protegir els banquers i l’empresariat només? Més Europa o més austeritat: això és el que està en joc en aquestes eleccions.
També ens hi juguem seguir progressant en les conquestes de drets i llibertats per a totes les persones i col·lectius o bé retrocedir en aquesta matèria, tal com planteja la ultradreta. Volem seguir avançant en igualtat de gènere, en drets per a les persones LGTBI+, en drets per a les persones amb discapacitat i en la garantia d’una política de fronteres que respecti el dret d’asil i el flux lliure de persones, i que eviti que hagin de morir a la Mediterrània o a les fronteres del nord de l’Àfrica. Calen polítiques inclusives que dibuixin una societat sana democràticament i no confrontada i discriminada, com planteja la ultradreta.
El que es juga a Europa ens afecta a Catalunya, a la ciutat, al poble, al barri, al centre de treball, a l’escola, als centres de salut, a la cultura…
Des de CCOO de Catalunya fem una crida a la classe treballadora perquè el 9-J no es quedi a casa i perquè vagi a votar, a omplir les urnes i a inundar-les de vots progressistes que votin a favor de construir l’Europa social i l’Europa dels treballadors i les treballadores.