Valoració de les dades de l’IPC de maig del 2024
Les dades de l’IPC corresponents al mes de maig ens mostren un lleuger increment de tres dècimes en l’índex d’inflació general i també un increment mínim de la inflació subjacent. Aquest increment s’explica principalment per l’augment dels preus dels carburants, que registren un descens menor que el que van registrar fa un any i per l’increment del preu de l’electricitat associada a l’epígraf de l’habitatge.
Aquests increments menors, causats principalment per un efecte base estadístic, sumats al fet de que la inflació subjacent continua la senda iniciada el passat mes d’abril de mantenir-se per sota de l’índex general, evidencien una situació de recuperació de la normalitat econòmica. Aquesta mateixa lectura, amb matisos, és la que fa el Banc Central Europeu que finalment comença a reduir els tipus d’interès, i inicia el principi del fi de les polítiques restrictives que han dificultat el consum i les inversions al llarg de tota aquesta crisi de preus.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 3,6 %, tres dècimes més que el mes anterior (3,3 %) i al mateix nivell que l’indicador estatal (3,6 %). Entre el grup de productes que registren majors increments interanuals destaquem l’habitatge (4,8 %) i el transport (4,3 %).
Finalment, hem de destacar que la variació de l’índex general respecte el mes anterior ha estat de 0,3 %.
A l’Estat, l’IPC interanual se situa també en el 3,6 %, incrementant 3 dècimes respecte el passat mes d’abril (3,3 %), idèntic nivell que el de Catalunya. El grup de productes que més han contribuït a aquest increment han estat també l’habitatge, que ha augmentat un 5,2 %, (per les despeses energètiques associades a aquest epígraf) i el transport, que s’ha incrementat el 3,8 %.
La variació mensual a escala estatal també, com en el cas de Catalunya, ha estat de 0,3 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,1 %, a Catalunya, i en el 3,0 % al conjunt de l’Estat, en ambdós casos se situa una dècima per sobre del mes anterior (3,0 % i 2,9 %, respectivament). Aquest mínim augment de la subjacent no trenca la tendència iniciada el mes anterior en què, després de 17 mesos en els quals la inflació subjacent se situava per sobre de l’índex general, el passat mes d’abril la subjacent tornava a situar-se per sota de l’índex general, situació que també es manté aquest mes de maig perquè l’increment de la subjacent és menor que l’augment que ha registrat l’índex general.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,8 %, quatre dècimes per sobre del mes anterior (3,4 %) i un punt i dues dècimes per sobre del mateix indicador pel conjunt de països de l’eurozona, que és del 2,6 %, que s’ha incrementat dues dècimes més que el passat mes d’abril (2,4 %). Per tant s’eixampla el diferencial entre l’indicador harmonitzat de l’Estat davant de l’entorn econòmic europeu, i aporta la principal nota negativa d’aquestes dades ja que, com a conseqüència d’aquest diferencial, es dificulta la competitivitat de les empreses nacionals, especialment aquelles que tenen un major pes en l’exportació dels seus productes.
Valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO Catalunya