Les dades de l’IPC corresponent al mes de gener ens mostren un lleuger increment de l’índex general, de tan sols una dècima per a Catalunya, motivat principalment per l’increment interanual dels aliments (7 %). Malgrat aquest lleuger increment cal destacar en positiu la confirmació de la tendència descendent de la inflació subjacent iniciada fa uns mesos i que la situa pràcticament en nivells similars a l’índex general. Aquesta dada confirma l’eficàcia de les mesures aplicades per contenir la inflació fent servir polítiques de contenció de preus i també confirma l’estabilitat de l’economia. Cal recordar que tan sols fa un any, al gener del 2022, la inflació subjacent era del 7,5 % a Catalunya i, dotze mesos després, s’ha reduït a la meitat i se situa al 3,6 %, cosa que confirma l’encert d’aquestes polítiques focalitzades en el control de preus.
També cal alertar del canvi metodològic que aplica l’INE a partir d’aquest mes, canvi que estableix una nova ponderació per calcular els indicadors. Amb aquesta nova ponderació es redueix el pes de l’habitatge i dels aliments i s’incrementa el pes del transport, respecte del conjunt de la cistella de preus, entre d’altres canvis. Per tant, cal tenir en consideració que aquest canvi metodològic pot tenir les seves implicacions en el resultat final dels valors dels indicadors.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,3 %, una dècima per sobre del mes passat (3,2 %) i una dècima per sota de l’indicador estatal (3,4 %). La variació de preus més significativa en relació al mateix període de l’any passat ha estat en el grup dels aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment del 7,0 %. Cal recordar que l’encariment d’aquests productes bàsics presenta una major afectació en aquelles llars amb menors nivells de renda, que han de destinar major proporció dels seus ingressos per adquirir aquests productes.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,4 %, tres dècimes per sobre del mateix indicador per al mes passat (3,1 %). També en aquest cas destaquem l’encariment dels aliments (7,4 %) com a principal grup de productes que ha tingut una major influència en l’increment de l’índex.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,6 %, dues dècimes per sota del mateix indicador en el mes anterior (3,8 %). Aquesta és una bona dada que ens posa de manifest el progressiu procés de convergència que hem observat durant els darrers mesos entre la inflació subjacent i l’índex general després que, tan sols fa un any, la inflació subjacent se situés al 7,5 %, el doble del valor actual.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,5 %, dues dècimes per sobre del mes passat i encara per sobre del mateix indicador per al conjunt de països de l’eurozona (2,8 %). Aquest darrer indicador redueix una dècima respecte del mes passat (2,9 %). Per tant, continua la tendència, iniciada el mes d’octubre, en que l’IPCH estatal se situa per sobre del de la zona euro. Aquesta evolució és important perquè presenta problemes de competitivitat pel nostre país i l’haurem de continuar monitoritzant.
CCOO considera que:
- L’increment de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en un 5,4 % fins situar-se en 755,82 € en 12 mensualitats i en 9.069,83 € anuals és una bona notícia. Aquesta millora, negociada en el marc del diàleg social, és superior a l’IPC general (3,2 % a Catalunya) i se suma al 8 % d’increment que es va negociar l’any passat, recuperant així part del poder adquisitiu perdut els darrers anys. L’IRSC impacta directament a la renda garantida de ciutadania, així com en altres prestacions socials com els complements de pensions no contributives i d’altres i és un dels elements centrals en la lluita contra la desigualtat i la pobresa a Catalunya.
- Tanmateix, l’esforç s’ha de mantenir i s’ha de traslladar a un àmbit que és peremptori, i que no és altre que l’estratègia per garantir una renda mínima a les persones que viuen a Catalunya. La previsible assumpció de l’ingrés mínim vital és en aquest sentit una oportunitat per comptar amb més ingressos, però també per ordenar el conjunt de prestacions, per fer el sistema de protecció social més eficaç i més eficient a l’hora de cobrir les necessitats de les persones. Això passa per una revisió del procediment de tramitació, gestió i control de qualitat, que no pot ser aliè a la revisió de la llei de la renda garantida.
- El dinamisme del mercat de treball i la qualitat de l’ocupació són les millors garanties d’ingressos amb les quals compta la ciutadania. Tanmateix, no tothom pot treballar i la laboralitat no pot ser una presumpció sinó una condició que ha de ser contrastada degudament, abans de convertir-se en el fonament sobre el que construir les polítiques sociolaborals. En aquest sentit la capacitat, els recursos i les condicions de la plantilla del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya esdevenen claus per fer possible els serveis garantits als quals tenen drets les persones, i la capacitat d’inserció laboral, en el marc d’unes ràtios personal orientador-usuari/ària que avui són molt superiors respecte de l’àmbit europeu.
- La dificultat d’accedir a un habitatge continua sent un dels principals problemes del nostre país i impacta molt directament, tot i que no només, a les persones joves, que veuen dificultats els seus processos vitals d’emancipació. En aquest context, cal un impuls de les polítiques públiques d’habitatge que apostin per incrementar el parc d’habitatge públic de lloguer social i no insisteixin en polítiques d’incentivació de la demanda, com ara el recent anunci del Govern de l’Estat d’aprovar una línia d’avals per sufragar l’entrada de la compravenda de l’habitatge. En canvi, és una bona notícia la recent comunicació que pot ser aprovat properament el Pla territorial sectorial de l’habitatge, que haurà de definir una diagnosi de la situació de l’habitatge al nostre país, definint les necessitats en matèria d’habitatge i d’incrementant el parc d’habitatges de protecció.
Valoració de Ricard Bellera, secretari d’Economia i Treball de CCOO Catalunya: