‘Sentar’ un precedent o assentar un precedent?

‘Sentar’ un precedent o assentar un precedent? Assentar un precedent

El verb sentar, que se sol fer servir seguit d’un nom del tipus bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesis, etc., no existeix en català. Cal fer servir el verb assentar, que significa ‘establir els fonaments d’alguna cosa’.

La trobada va servir per assentar les condicions d’aquell contracte.