El traspàs de l’IMV a la Generalitat comporta una oportunitat per ampliar l’escut social català i fer front a un risc de pobresa o exclusió social que afecta una de cada quatre persones.
A Catalunya hi ha encara prop d’1,9 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social. La taxa corresponent, del 24,4 %, puja fins al 33,3 % en el cas dels menors de 16 anys, o fins al 29,3 % a les llars amb fills dependents. La pobresa continua essent avui un repte de primer ordre i els recursos per fer-hi front són imprescindibles a l’hora d’afavorir més cohesió social. En aquest àmbit l’aprovació de la Llei de la renda garantida de ciutadania, l’any 2017, i de l’ingrés mínim vital estatal, el 2020, van suposar iniciatives molt importants que, malauradament avui, tan sols beneficien un percentatge reduït de les persones que en tenen necessitat. Hi té a veure la manca de coneixement de la ciutadania del dret a una renda mínima, el repte d’una tramitació efectiva i les limitacions pressupostàries.
Aquestes qüestions no van ser resoltes per la introducció en paral·lel de l’ingrés mínim estatal ni van poder ser tampoc abordades en el marc de la revisió de la llei catalana de la renda garantida al Parlament, que va quedar frustrada per la convocatòria anticipada d’eleccions. El traspàs de l’ingrés mínim vital comporta, en aquest sentit, una oportunitat important, però també un repte per superar els dèficits i les insuficiències que s’han fet evidents. En aquest sentit, des de CCOO de Catalunya situem unes prioritats que s’han d’atendre a l’hora de gestionar el traspàs de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya:
- El traspàs de l’ingrés mínim vital i dels recursos corresponents no pot suposar una reducció dels recursos pressupostaris, sinó que ha de permetre la seva ampliació i millora.
- La revisió de la Llei de la renda garantida de ciutadania ha de preveure l’assumpció de les competències sobre l’ingrés mínim vital i una tramitació/gestió conjunta en el marc d’una cooperació interadministrativa millorada.
- Una finestreta única accessible des del conjunt del territori, a l’abast de la ciutadania i de proximitat, esdevé clau per atendre col·lectius amb necessitats diverses que requereixen respostes específiques.
- La sobrecàrrega dels professionals d’atenció social reclama una ampliació significativa del personal, una millora de les ràtios existents i protocols que incloguin l’atenció inicial, la resolució i la gestió posterior. La creació d’equips multidisciplinaris que donin una atenció integral pot garantir un servei de més qualitat.
- És clau que al marge de la resposta eficient a la sol·licitud d’una renda mínima hi hagi també una promoció del dret d’accés. En aquest sentit, pot esdevenir clau realitzar una campanya de promoció i sensibilització.
Des de CCOO de Catalunya recordem la necessitat de tractar aquesta qüestió i de definir la resposta en el marc del diàleg social. En aquest sentit, el Consell del Diàleg Social i la Comissió de Govern de la Renda Garantida són espais que poden facilitar la necessària concertació i consens.