Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM 2023), CCOO de Catalunya defensa la necessitat de prioritzat les accions vers la mobilitat quotidiana, tot potenciant el transport públic i els plans de desplaçament d’empresa i de centres generadors de mobilitat.
Cal entendre el dret a la mobilitat com la garantia de poder cobrir les necessitats de mobilitats quotidianes -entre les quals la mobilitat per motius de feina-, i de lleure en condicions de servei públic de qualitat i preus assequibles. El dret a la mobilitat no pot dependre del vehicle privat, que a banda de variades externalitats negatives -accidents de trànsit, contaminació atmosfèrica i acústica, emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, congestió- exclou les persones amb menys recursos econòmics de cobrir les seves necessitats de mobilitat.
Per a CCOO és urgent l’aprovació de normes ambicioses que garanteix el dret a la mobilitat, el finançament del transport públic i que desenvolupin els instruments per fer més sostenible la mobilitat per motius de feina. Ens cal una llei de mobilitat sostenible estatal ambiciosa -l’avantprojecte aturat per la convocatòria electoral anticipada no ho és- i l’actualització de la Llei de mobilitat de Catalunya, que enguany compleix vint anys i ha estat mancada de desenvolupament reglamentari, cosa que ha limitat el seu potencial per garantir el dret i per promoure una mobilitat més sostenible.
CCOO de Catalunya organitzem dos actes directament relacionats amb les qüestions més relacionades amb la mobilitat quotidiana. En primer lloc, dilluns 18 de setembre, a Vilanova i la Geltrú, fem una sessió sobre un model ferroviari per al Garraf, on s’analitzaran les propostes per millorar les connexions, les freqüències i la qualitat de servei d’aquesta comarca.
A Barcelona, el dijous 21 de setembre, farem la presentació d’un estudi sobre mobilitat laboral a la ciutat, elaborat per l’Institut Metròpoli. Aquest assenyala que la mobilitat per raó de feina és el 30,4 % del conjunt de desplaçaments a la ciutat i que un 42 % d’aquests es fan en transport privat. També descriu com les variables socioeconòmiques determinen l’elecció del mode de desplaçament a la feina molt més que l’oferta de serveis de transport públic existents per realitzar els desplaçaments necessaris. Així mateix, l’estudi, després d’entrevistar els agents socials de la ciutat i les persones expertes en la matèria, fa propostes per dinamitzar el Pacte per a la mobilitat laboral de Barcelona i l’Oficina Tècnica de Mobilitat Laboral de Barcelona.