La reducció de la pesca del peix petit, i en especial, de la sardina, forma part del pla que protegeix la regeneració d’aquestes espècies, però no té en compte què suposa laboralment per a la comunitat pesquera: deixar de treballar durant quatre mesos, sense mesures pal·liatives de cap mena. CCOO està totalment a favor de la sostenibilitat del mar, però exigeix que també es proposin altres mesures i subvencions econòmiques per als pescadors i armadors, perquè puguin suportar el període de veda necessari. Demanem a les administracions pesqueres que adoptin mesures equilibrades que donin suport per igual les tres dimensions de la política pesquera comuna de la UE: mediambiental, social i econòmica.
Volem un enfocament específic, just i equilibrat que protegeixi el sector pesquer del Mediterrani davant la imminent entrada en vigor el pròxim 1 d’octubre del nou pla de gestió sostenible per a la pesca d’encerclament al Mediterrani espanyol. CCOO demanda diàleg social amb el nou pla “Quin futur hi ha per als pescadors al Mediterrani?”
La reunió que proposem a representants de les administracions pesqueres ha d’estendre’s a les organitzacions de les federacions de confraries nacionals de pescadors, a les OPP i a altres parts interessades per debatre els desafiaments reals als quals s’enfronten els pescadors en el Mediterrani de manera que trobem junts possibles solucions als problemes existents en el sector.
CCOO subratlla que “les administracions pesqueres haurien de preocupar-se més pel futur dels pescadors i les comunitats costaneres del Mediterrani. També de millorar la coordinació entre elles i els diferents departaments de la SG Pesca, d’Ocupació i Medi Ambient involucrades en la presa de decisions que afecten el sector pesquer al Mediterrani”, una necessitat i una condició per tenir un enfocament més holístic a l’hora d’identificar les causes correctes dels problemes i implementar les solucions més adequades i equilibrades.
El sector pesquer ha experimentat canvis dramàtics després de les repetitives polítiques de la UE per reduir l’esforç pesquer, el Mediterrani és el més afectat negativament. El nombre d’empreses, vaixells i pescadors ha disminuït significativament. Cada vegada més pescadors lluiten per trobar perspectives de futur. A més, l’atractiu del sector per als treballadors joves és mínim, la qual cosa afegeix un greu problema demogràfic a la situació general.
Els pescadors de tota Europa són conscients de la necessitat de pescar de manera responsable per garantir un futur per al sector. No obstant això, el sector pesquer sembla ser l’únic que en paga el preu, ja que sovint s’ignoren les conseqüències negatives de les altres activitats humanes exògenes que incideixen sobre les poblacions de peixos. A més, el fet que la zona del mar Mediterrani es comparteixi amb tercers països, però no tots apliquin les mateixes mesures, crea desequilibris i es converteix cada vegada més en un obstacle per aconseguir un sector pesquer sostenible.
Des de CCOO sempre hem estat i estem disposats a mantenir un diàleg sobre les implicacions socioeconòmiques de la gestió pesquera, però creiem que a les administracions els queda un llarg camí per recórrer per abordar adequadament la dimensió social de la pesca.
El punt de partida de les reunions sobre el futur del sector pesquer ha de pivotar en l’assessorament i ha de basar-se en una anàlisi de l’impacte socioeconòmic dels plans de gestió del Mediterrani, perquè el nombre de captures ha disminuït i els indicadors socioeconòmics generals s’han vist molt afectats. Malgrat aquests sacrificis, algunes poblacions de peixos no s’han recuperat com s’esperava. Des del sector pesquer de CCOO fa anys que denunciem aquesta preocupant situació i hem demanat repetidament mesures adequades per a revertir les tendències negatives