Malgrat que es va anunciar fa poques setmanes que hi havia 20.000 persones que volien estudiar una formació professional i que hi havia 20.000 places vacants per a ells o elles, ahir el departament anunciava que a la segona fase d’admissió hi havien participat 5.012 persones. També, que més de 1.200 s’havien quedat sense plaça i que queden 16.231 places vacants. Un curs més han desaparegut 15.000 sol·licitants de les dades que dona el departament triomfalment. Això vol dir que hi ha 15.000 persones que han desistit d’obtenir una plaça pública de formació professional. Molts d’ells acabaran sent alumnes de la formació no presencial privada, de la qual Catalunya és líder, o simplement han desistit. No sabem del cert què ha passat amb ells, perquè el Departament d’Ensenyament no ho explica.
Des de CCOO reclamem un seguiment dels sol·licitants, 15.000 persones disposades a formar-se professionalment, a les portes d’una nova crisi econòmica, sense opció. I després a plànyer-se que no hi ha treballadors qualificats i que les crisis, per aquest motiu, són encara més virulentes per a tantes famílies.
A més, han sobrat 16.231 places, fins i tot en els cicles més demandats. On són aquestes places? On n’hi hauria d’haver més? Dir que sobren centenars de places dels cicles més demandats, amb més de 16.000 persones sense plaça –i no 1.200, com es diu tramposament-, hauria de fer saltar totes les alarmes. No són dades que permetin estar cofois, com estaven ahir els responsables del departament.
I un tema no menys important: l’orientació. Hi ha cicles de formació professional amb una alta inserció laboral amb vacants. Saben els alumnes quins cicles hi ha, què s’hi fa, quines sortides professionals tenen? Saben les famílies que els seus fills, estudiant una formació professional, tindran més probabilitats de tenir una feina amb millors condicions laborals? Cal una bona orientació sobre cicles formatius als instituts, més enllà d’una entrega rutinària de tríptics. L’orientació ha d’afavorir despertar vocacions.
Per acabar, caldrà més inversió en formació professional. Els països que fa dècades que inverteixen en educació tant com cal i que inverteixen en formació professional com a una necessitat de país i dels seus ciutadans tenen millors condicions laborals, millor salari i resisteixen més robustament les inevitables crisis econòmiques. Perquè cada curs que passem sense entomar corregir aquests desajustos és un curs perdut. Cada persona que sol·licita estudiar una formació professional i es queda sense plaça és una persona a qui se li nega millorar les seves condicions laborals futures. I en són milers, cada any.