Valoració de l’IPC del juny del 2024
Les dades de l’IPC corresponents al mes de juny ens mostren que es continua consolidant la senda de moderació en l’evolució dels preus que ja va començar fa uns mesos. Malauradament, aquesta moderació presenta un diferencial en el comportament de preus a escala de Catalunya i en el conjunt de l’Estat, i presenta a Catalunya una recuperació menys acusada que a l’Estat en les dades d’aquest mes. També destaquem l’elevat impacte en els preus d’aquells béns de caràcter bàsic com els aliments i l’habitatge, que continuen absorbint una part important de la renda disponible de les llars treballadores. Val a dir, però, que els aliments, encara que continuen en nivells força elevats, mostren el menor increment des de desembre del 2021.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 3,6 %, i es manté al mateix nivell que el mes anterior, tot situant-se dues dècimes per sobre del mateix indicador a escala de l’Estat (3,4 %). El grup de productes que destaquem entre aquells que presenten un increment interanual més acusat són l’habitatge (amb un increment interanual de 4,7 %, a causa principalment de les despeses energètiques associades a aquest epígraf) i els aliments i begudes no alcohòliques. En aquest darrer cas, els preus continuen elevats (increment interanual de 3,8 %), però aquest creixement és menor que els passats exercicis i continua la moderació d’aquest epígraf. Cal destacar en aquest sentit com els aliments i begudes no alcohòliques presenten l’increment menys acusat des de final del 2021.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,5 %, una dècima per sobre de la variació de preus pel conjunt de l’estat (0,4 %).
A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa també en el 3,4 %, dues dècimes inferior a l’indicador del mes passat (3,6 %) i dues dècimes per sota de l’indicador català (3,6 %). Per tant, són millors dades que les que hem presentat per Catalunya i encara és més acusada la recuperació per al conjunt de l’Estat. També en aquest cas hem de destacar l’habitatge com a grup de productes amb una variació interanual elevada, tot i que, com hem apuntat en el cas de Catalunya, amb tendència decreixent. D’altra banda, han pressionat els preus a l’alça aquells productes de caràcter estacional com són els hotels, els cafès i els restaurants i l’oci i la cultura, més consumits en època estival.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat del 0,4 %, una dècima inferior a la variació de preus mensual per Catalunya (0,5 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,3 % en el cas de Catalunya (dues dècimes per sobre del passat mes de maig) i es manté a a l’Estat en un nivell del 3,0 %. Per tant, també amb aquest indicador trobem que les dades per al conjunt de l’Estat són millors que les d’àmbit català.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,6 %, redueix dues dècimes les dades del mes passat (3,8 %). En el mateix sentit, l’IPCH per als països de l’eurozona és de 2,5 %, una dècima menys que el mes anterior (2,6 %). Per tant, hi ha hagut un descens superior en una dècima de l’IPCH de l’Estat respecte la zona euro però encara continua present el diferencial de més d’un punt, favorable a l’eurozona, la qual cosa dificulta la competitivitat i les exportacions catalanes.
CCOO considera que:
- És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima. Cal impulsar la reducció del temps de treball per fer que aquesta reducció arribi al conjunt de les persones treballadores i no només a les que ho recullen al conveni. Aquesta reducció, inajornable després de 40 anys de no haver-se modificat a escala general, serà un instrument per millorar la productivitat i facilitarà la conciliació entre la vida laboral i la personal.
- Les dificultats d’accedir a un habitatge continuen protagonitzant els reptes pendents del proper govern de Catalunya. És indispensable entomar aquest repte de manera decidida i impulsar polítiques públiques d’habitatge que siguin efectives. Per fer-ho, resulta indispensable un nou Govern de progrés que lideri l’aprovació d’uns pressupostos amb caràcter social, en què les partides destinades a habitatge tinguin un pes important.
- L’arribada de les vacances per a una part important de les persones treballadores ens ha de fer recordar que l’increment de preus, malgrat la moderació, en dificultarà el gaudi. A més, les dades de l’Enquesta de condicions de vida ens recorden que un 29,5 % de la població catalana (un 49,8 % si només compten la població en situació d’atur) no es pot permetre fer una setmana de vacances a l’any. Per tant, cal continuar impulsant polítiques que facilitin la reducció de preus i cal pressionar per incrementar salaris, en un context que ja no hi ha risc de tensar la inflació.
- Les persones migrants, objecte de manipulació i d’atac per part de les forces d’extrema dreta, continuen sent enormement discriminades pel nostre sistema polític i econòmic i representen el 20 % de les persones registrades a les oficines de l’atur, així com també perceben salaris inferiors al conjunt de la població treballadora. La seva participació plena al mercat de treball i al teixit productiu esdevé clau i cal recordar que la diversitat que aporta la població nouvinguda a la societat catalana és una font de riquesa, que aporta valor social i econòmic al conjunt del país.
Podeu escoltar aquí la valoració d’Albert Ferrer, responsable de mercat de treball i economia: