Important increment de la població activa a Catalunya, que es tradueix en augment de l’ocupació, però també de l’atur
El mercat de treball gaudeix de bona salut i té capacitat d’atracció, motiu pel qual des de fa un temps que observem una tendència d’increment de la població activa, això és, de la població que o bé treballa o bé vol treballar, però encara no ha trobat feina. A Catalunya s’està intensificant aquest increment de la població activa en major mesura que al conjunt de l’Estat, donant com a resultat un balanç, aparentment contraintuïtiu, en el qual creix la població ocupada, però alhora també augmenta la població en situació d’atur. És en aquest context que s’explica l’increment de la taxa d’atur a Catalunya mentre que aquesta es redueix al conjunt de l’Estat. En tot cas, aquestes qüestions de caràcter tècnic no ens poden fer obviar que cada cop costa més reduir l’atur i que cal aplicar mesures concretes per abordar adequadament l’atur estructural.
ATUR CATALUNYA/ESPANYA
Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) per al segon trimestre del 2024 indiquen que actualment hi ha 395.300 persones en situació d’atur a Catalunya, 31.100 més que fa un any (+8,5 %). La taxa d’atur a Catalunya augmenta cinc dècimes respecte del trimestre anterior i se situa en 9,4 %. En canvi, la taxa d’atur per al conjunt de l’Estat es redueix quatre dècimes respecte del primer trimestre de l’any i se situa en l’11,3 %.
A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 2.755.300, donant una variació negativa de 52.900 persones menys que fa un any (-1,9 %).
OCUPACIÓ
Respecte de les dades de població ocupada, hem de destacar que per a aquest segon trimestre del 2024 a Catalunya hi ha 3.807.600 persones ocupades, 70.100 més que fa un any (+1,9 %), la qual cosa es tradueix en una taxa d’ocupació de 56,0 %, idèntic valor que el trimestre anterior.
Al conjunt de l’Estat hi ha 21.684.700 persones ocupades, 426.300 més que fa un any (+2,0 %).
ATUR PER PROVÍNCIES
L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona és la demarcació amb una taxa d’atur més elevada (13,4 %), seguida per Girona (10,1 %), Barcelona (9,0 %) i Lleida (6,7 %), aquesta última s’aproxima cada cop més a la plena ocupació.
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
El segon trimestre del 2024, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit és de 2.862.300 mentre que aquelles persones que tenen contracte temporal són 422.300. La taxa de temporalitat se situa en 12,9 % i continua perpetuant les diferències per raó de sexe atès que és de 11,2 % per als homes i de 14,6 % per a les dones.
Quant a la parcialitat, aquest segon trimestre de l’any hi ha 162.800 homes que treballen a jornada parcial mentre que les dones ho continuen fent en una proporció molt més elevada (367.400 dones treballant a jornada parcial). Això dona com a resultat una taxa de parcialitat de 13,9 % que, també presenta diferència per raó de sexe (8,0 % la taxa de parcialitat masculina i 20,6 % la taxa de parcialitat femenina).
PER TOT AIXÒ CCOO RECLAMA:
- Reduir l’atur estructural i de llarga durada, que és el que veiem que cada cop costa més reduir, requereix l’abordatge de polítiques d’ocupació específiques. En aquesta línia considerem fonamental apostar per la prospecció, com a instrument per facilitar un millor encaix entre oferta i demanda. Precisament avui mateix presentem des de CCOO de Catalunya un informe de prospectiva el qual tenim el convenciment que permetrà avançar en la línia de disposar d’un millor coneixement del mercat de treball, que haurà de facilitar una millor adequació entre oferta i demanda i una progressiva reducció d’aquell atur de caràcter més estructural.
- Aprovar al més aviat possible la modificació de la jornada legal màxima per acotar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial. Aquells sectors més productius ja gaudeixen, en general, d’unes jornades laborals màximes properes o inferiors a aquest llindar i ara allò que cal és fer extensiu aquest topall al conjunt del teixit productiu i no només a aquells sectors que ho han pogut millorar a través de la negociació col·lectiva. D’aquesta manera, generarem incentius perquè aquelles empreses que no han apostat fins ara per implementar millores productives ho facin sense més dilació, i contribueixin així a bastir un teixit productiu de més valor afegit. A més, aquesta mesura, no només té sentit des el punt de vista de la conciliació personal i familiar i amb la voluntat de guanyar temps de gaudi, sinó que també contribuirà a incentivar la demanda i al creixement econòmic.
- Les bones dades del mercat de treball no deixen dubte que, superat ja el pitjor moment de la crisi de preus, ara és l’hora dels salaris. Durant els darrers anys, la productivitat del treball s’ha anat incrementat progressivament, però els salaris no s’han vist compensats de la mateixa manera. Aquesta situació s’ha vist agreujada per un episodi d’inflació que s’ha allargat més del necessari, com a conseqüència d’unes polítiques monetàries mal enfocades, que ha anat provocant una pèrdua de poder adquisitiu en les persones treballadores i que ara troba el context adequat per revertir aquesta situació, com ho han demostrat els increments en els marges empresarials que evidencien com hi ha marge per increments salarials, sense perill de comprometre el descens de la inflació.
- Malgrat les bones dades del nostre mercat de treball no podem obviar que actualment hi ha gairebé 400.000 persones a Catalunya sense feina i que la protecció social no arriba a tothom que ho necessita. Per aquest motiu, celebrem el recent traspàs a la Generalitat de Catalunya de l’ingrés mínim vital. Aquest traspàs obre una finestra d’oportunitat per superar mancances en la gestió de les rendes mínimes i aconseguir que aquestes tinguin una major cobertura i agilitat en la gestió.
- Des de CCOO de Catalunya reclamem a les forces polítiques progressistes que conformin al més aviat possible un govern de progrés per poder recuperar l’estabilitat política necessària per poder tirar endavant aquelles polítiques econòmiques i socials que necessita el país, especialment aquelles que tenen relació amb els principals reptes amb els quals ens enfrontem i, molt especialment, aquells que tenen a veure amb la triple transició demogràfica, mediambiental i digital.
Valoració d’Albert Ferrer sobre les dades de l’EPA: