La presentació de l’Informe de prospectiva de CCOO de Catalunya convida a debatre les pautes i recursos que calen per garantir la plena ocupació de qualitat a Catalunya.
La Fundació Paco Puerto presenta, amb el suport de CCOO de Catalunya, l’Informe de prospectiva 2024. D’acord amb estudis existents, com els de CEDEFOP, de l’Observatori del Sepe, o de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, aquest informe aporta la visió de més de 90 experts i expertes sindicals a l’hora de situar els reptes immediats que enfronten la societat i l’economia catalanes. La identificació de sectors amb excedents o vacants, que enfronten reptes de relleu generacional o d’obsolescència tecnològica, s’enriqueix amb una visió sindical que situa com prioritàries polítiques públiques i inversions per superar la penositat d’algunes professions o el fort biaix de gènere, sovint de caràcter sectorial, que continua llastant el món del treball.
En el marc de 20 famílies professionals de les quals es presenten els seus professionals, les amenaces i oportunitats, les noves figures professionals i les necessitats formatives, l’Informe de prospectiva facilita un recorregut per la realitat del món de treball a Catalunya i assenyala alguns dels principals reptes que aquest enfronta:
- Tots els sectors tenen requisits formatius i, per tant, cal una aposta decidida per part de l’Administració en clau pressupostària i a l’hora de facilitar una interlocució dinàmica en el marc del diàleg social.
- Ningú no coneix millor que els treballadors i treballadores els requisits formatius del seu lloc de treball. Per tant, cal impulsar la definició participativa dels plans de formació de les empreses i la convocatòria de les taules de formació dels convenis.
- El biaix de gènere hi segueix estant present, en assignar preferentment a les dones feines als sectors de les cures o la sanitat, i als homes, professions lligades a la tecnologia. Cal un major reconeixement social de la tasca d’atenció a les persones.
- S’han identificat nous itineraris laborals en sectors com el de les cures, en el qual, a través de l’acreditació de competències, es pot crear un itinerari formatiu que millori les condicions de treball cobrint alhora vacants en sectors clau com la geriatria o la sanitat.
- La creació i la cobertura de noves ocupacions no només estan associades a la transició ecosocial o digital, sinó també a les necessitats i les característiques del territori (envelliment demogràfic, transports…), a més de l’accés a béns i serveis fonamental com l’habitatge.
L’Informe de prospectiva presentat identifica a més competències que cal integrar en el catàleg d’accions formatives en diversos àmbits com el turisme, la sanitat, la geriatria, l’administració o la logística. En clau de proposta finalment s’ofereixen de manera sintetitzada algunes de les reivindicacions que es consideren prioritàries a l’hora de millorar la qualitat, robustesa i cohesió del nostre teixit social i productiu. Així destaquen:
- La necessitat d’habilitar més eines en la prospecció a l’empresa, als sectors i als territoris, com facilitar l’aprofitament dels permisos de formació, l’activació del marc de relacions laborals o de la concertació territorial en aquesta matèria.
- Enfront de les oportunitats del mercat de treball hi ha la vocació professional de les persones. Ambdues s’han d’encaixar amb el suport d’una orientació que reclama de més recursos i de polítiques públiques que apostin per millorar el valor afegit sectorial.
- La demanda de contractació en origen xoca amb xifres encara punteres en l’àmbit europeu pel que fa a l’atur i també la sobrequalificació. La millor via per corregir-ho és la publicació de vacants, la intermediació i el reforç de les polítiques d’ocupació.
- Es palesa discriminació per raó de gènere, edat i origen, que margina professionals perfectament capacitats, però amb característiques que no encaixen amb estereotips sense fonament. Superar aquesta estigmatització reclama més sensibilització i més supervisió i control públics.