CCOO de Catalunya reclama de polítiques fiscals que redistribueixin l’esforç per preservar el teixit social i econòmic

Valoració de les dades de l’IPC de juliol 2020

El mes de juliol, la taxa anual de l’IPC es situa a Catalunya en -0,8%, 2 dècimes per sota de la del juny. La baixada en 4 dècimes de la inflació subjacent estatal del 1 al 0,6% (que no té en compte els productes energètics i d’alimentació no elaborada) trenca amb l’estabilitat d’aquest índex al llarg del darrer any i situa un escenari que trasllada l’impacte dels efectes de la pandèmia sobre el teixit productiu. Amb un estalvi minvant a les llars catalanes, especialment aquelles que depenen de l’activitat al comerç, l’hostaleria i les activitats artístiques i recreatives, on la presència de dones i joves és especialment rellevant (prop del 50% segons l’informe recent ‘La situació financera dels treballadors més afectats per la pandèmia, del Banc d’Espanya), aquesta situació comporta una forta vulnerabilitat, quan els preus dels productes bàsics continuen pujant. Les mesures de protecció social dissenyades pel govern es traslladen amb dèficits importants en el marc d’una funció pública fortament retallada els darrers anys i amb importants problemes en la seva execució. La necessitat d’inversions efectives en el teixit productiu i d’una despesa extraordinària en polítiques socials reclamen d’un ajust substancial en les polítiques fiscals que eviti que el desequilibri entre ingressos i despesa es traslladi prioritàriament al deute públic i permeti redistribuir els esforços per preservar el teixit social i econòmic.

A Catalunya l’IPC interanual és de -0,8%, dues dècimes per sota del mes passat, que va ser de -0,6% així com també dues dècimes per sota de l’indicador estatal, que també és de -0,6%.

En quant al comportament que els preus han tingut a la cistella de productes destaquem com els productes que han influït en la reducció de preus i, per tant, en la consolidació de l’escenari deflacionari, han estat principalment el transport (amb una disminució de preus del -5,1%, a causa principalment de la davallada de preus dels preus de transport aeri de passatgers); l’habitatge (amb una reducció del -3,8%) i els productes relacionats amb l’oci i la cultura (que baixen el -1,5% principalment a causa de l’abaratiment dels paquets turístics).
Per altra banda, els productes que han augmentat el seu preu han estat els aliments i begudes no alcohòliques (amb un 2,3%) i el vestit i calçat (1,1%).

A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el -0,6%, tres dècimes per sota del mes anterior (-0,3) i dues dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (-0,8%).
El comportament del preu en els diversos productes que conformen la cistella és similar al que hem descrit en el cas de Catalunya. En el grup de productes deflacionaris podem destacar com redueixen preus el transport (-4,5%), l’habitatge (-3,9%) i l’oci i cultura (-1,1%) . En canvi, en el grup de productes inflacionaris veiem com augmenten el seu preu els aliments i les begudes no alcohòliques (2,2%) i el vestit i calçat (1,0%).

La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia atès que evita les fluctuacions inherents al preu del petroli, es situa en el 0,6% i pateix una notable disminució de quatre dècimes en relació al mes passat (1,0%). La diferència respecte l’índex general és de 1 punt percentual. Aquesta davallada respecte el mes anterior és significativa ja que aquest índex, habitualment no presenta variacions molt grans atès que deixa fora els productes més volàtils que poden fer fluctuar més l’índex.

La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per tal de facilitar les comparacions entre països, és situa en el -0,7%, 4 dècimes per sota del mes anterior (-0,3%). En aquest exercici augmenta lleugerament el diferencial amb l’índex corresponent a l’eurozona ja que aquest és del 0,4 i, per tant, el diferencial entre l’IPCH d’Espanya i el de l’eurozona és de 1,1 punts percentuals mentre que el mes passat el diferencial era de sis dècimes.

Evolució de la taxa interanual IPC CAT-ESP

CCOO considera que:

– La caiguda de l’índex de preus al juny i la forta reducció de la inflació subjacent (que no té en compte es productes energètics ni els aliments sense elaboració), comporta un escenari macroeconòmic preocupant que reclama urgentment de polítiques expansives a nivell monetari i fiscal. L’evolució dels preus de bens bàsics com l’alimentació no elaborada (6,9% a l’abril, 5,4% al maig, 3,6% al juny, 3,1% al juliol) suposa una pressió afegida a rendes familiars molt tensionades i que no disposen d’estalvi.

– En termes interanuals al segon trimestre el nombre d’hores treballades es va reduir en un 25% i la població inactiva va augmentar en un 8,7%. Aquest escenari comporta una forta baixada d’ingressos i un augment de la despesa que, sumades, traslladen una forta pressió als comptes públics. Son necessàries mesures fiscals extraordinàries que redistribueixin l’esforç que s’està fent per salvar el teixit productiu, evitant que es traslladi directament al deute públic, i assolint nivells europeus en recaptació i lluita contra el frau, però també en despesa i capacitat d’inversió.

– Les polítiques públiques que estan activant les administracions públiques son innovadores i molt positives, però s’intenten encaixar en una funció pública retallada i amb un fort dèficit de finançament al llarg dels darrers anys. La contractació pública a Catalunya és de les més baixes de l’estat, i la de l’estat de les més baixes d’Europa, el que comporta dèficits importants en educació, sanitat i en la qualitat dels serveis de protecció social que tan necessaris son en aquests moments, ja sigui en la gestió de les prestacions per desocupació o en l’accés a una renda mínima.

Per tot això CCOO reclama:

– Amb una caiguda del PIB al segon trimestre d’un 20,1% esdevé inajornable la reactivació econòmica en el marc de les polítiques dissenyades i concertades amb les administracions. Per una altra banda, és clau que es negociïn, respectin i apliquin mesures de prevenció que facilitin la recuperació de l’activitat a les empreses i a la funció pública, i que evitin nous brots de la pandèmia de la Covid-19.

– El debat interessat que s’està intentant obrir sobre les pensions pretén evitar o posposar el debat que és realment necessari, que és el de les polítiques fiscals que reclama una situació extraordinària com la que estem vivint. La lluita contra el frau i l’ampliació del caràcter progressiu dels impostos son elements claus per garantir l’estabilitat dels comptes públics i per a facilitar els ingressos necessaris per garantir la protecció social i les inversions en el teixit productiu.

– El sector industrial porta més d’un any amb un creixement negatiu, que al segon trimestre es situava en el -22,1%. Son necessàries inversions públiques que tinguin un efecte tractor sobre les inversions de les empreses, en infraestructures, però també en formació i capacitació de les persones treballadores, que suposen el seu principal actiu.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2020