CCOO de Catalunya reclama mesures estructurals per resoldre els problemes endèmics que afecten les campanyes agràries

Contractació de temporers

Des de CCOO de Catalunya veiem amb preocupació la situació que es dona, any rere any, a les campanyes agràries, que té el seu màxim exponent a la campanya de la fruita dolça a Lleida, però que no és exclusiu d’aquest territori.

Sembla que s’ha assumit com una cosa inevitable veure temporers dormint als carrers, treballadors i treballadores sense autorització administrativa cercant una feina, l’incompliment dels drets laborals fixats al conveni o la manca d’allotjaments en condicions. Enguany, aquesta situació s’ha vist agreujada per la crisi sanitària que estem vivint, especialment pel que fa als seus efectes en la prevenció dels contagis i de control de la pandèmia, però això no treu que ens trobem davant d’un problema estructural que afecta la contractació de treballadors i treballadores per a les temporades agràries.

Des del sindicat es treballa per garantir els drets laborals i socials dels treballadors del camp i s’ha reclamat reiteradament a les administracions implicades, a les patronals i als empresaris que es garanteixi el compliment del conveni col·lectiu i els compromisos envers els treballadors i treballadores. Any rere any s’han presentat denúncies davant la Inspecció de Treball i s’han visitat explotacions i allotjaments per garantir el compliment de les mesures de prevenció de riscos i les condicions laborals previstes als convenis. També des del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) del sindicat s’ha assessorat els treballadors i treballadores estrangers sobre la seva situació administrativa, s’han editat fullets informatius sobre els drets i deures dels treballadors del camp en diferents llengües i s’ha col·laborat en la realització d’assemblees informatives.

Malauradament, veiem com la situació de vulneració de drets es repeteix cada any i constatem que no hi ha una voluntat real de modificació del sistema; un sistema que se sustenta sobre aquesta explotació i deshumanització per ser viable: estem davant del més barat possible sigui com sigui, encara que ens deixem els drets humans pel camí. Veiem com, malgrat les bones paraules que any rere any escoltem des de les administracions, es prioritza el manteniment del sistema i es juga amb la vulnerabilitat i les necessitats dels treballadors i treballadores, que es veuen obligats a acceptar les condicions imperants: és el que hi ha, ho agafes o ho deixes. I davant d’aquest sistema pervers, l’empresariat que ho vol fer bé, que compleix el que marca el conveni col·lectiu i proporciona un allotjament digne als seus treballadors i treballadors, es troba en desavantatge i pateix la competència deslleial d’aquell que ho fa malament. I les administracions locals han de bregar amb la situació sense els recursos i els mitjans necessaris.

I més enllà d’això, també hi trobem la instrumentalització política, que no cerca resoldre la problemàtica, sinó que el que vol és treure’n profit, i amb això posa en perill la convivència i s’enalteixen les pulsions xenòfobes i racistes soterrades existents a la societat catalana, amb el perill d’estigmatitzar el conjunt de la societat.

Davant d’aquesta situació, des del sindicat fem una crida a les administracions, especialment l’Administració de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, i al conjunt de diferents agents implicats a prendre les mesures estratègiques per resoldre d’una vegada per totes les problemàtiques vinculades a les contractacions de treballadors temporers per garantir el compliment dels compromisos recollits en el conveni col·lectiu i unes condicions socials dignes.

La crisi sanitària ha posat de manifest l’existència de sectors essencials per al manteniment de la societat, com ho són la sanitat, el transport, la neteja, les residències de gent gran, les treballadores de la llar… i també els treballadors i treballadores del camp; sectors amb una important presència de persones estrangeres, moltes d’elles sense autorització administrativa. En aquest sentit, des del sindicat hem reclamat l’adopció de mesures valentes per promoure l’accés a la regularitat, mesures que entenem que han de ser permanents i no circumscrites a un sector determinat. La solució ha de ser la més àmplia possible i no basada en unes motivacions econòmiques puntuals, ja que es tracta d’una qüestió de drets humans.

Però també és absolutament necessari promoure iniciatives de foment de la interculturalitat, que es defineixi sobre els eixos de l’equitat, el reconeixement de la diversitat i el foment de la interacció positiva. I, evidentment, una actitud ferma i clara contra els discursos i les actuacions xenòfobes i racistes, especialment quan es donen dins de la mateixa administració que té l’obligació de prestar els seus serveis a la ciutadania.

En definitiva, ens calen propostes que abordin el problema des de l’arrel, i que no siguin plantejades com una via per sortir del pas, o per cobrir els dèficits en la planificació i gestió d’una campanya agrària concreta, que ens està mostrant com mai quins són els seus dèficits, els quals denunciem any darrere any des de CCOO. Davant les vulneracions laborals i les situacions d’exclusió social, ens calen consensos, compromisos i valentia per abordar, de veritat i amb garanties, el fenomen laboral més complex que succeeix a les terres de Lleida, i per extensió al conjunt del sector agrari.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 de juny de 2020