Avui 22 de març, es commemora del Dia Mundial de l’Aigua
L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar, durant el segle passat, el 22 de març com a Dia Mundial de l’Aigua. Es tractava d’un missatge, adreçat als estats però també a la població en general, per conscienciar sobre la situació d’aquest bé, moltes vegades escàs. Tot i que els recursos hídrics són fonamentals per mantenir l’activitat humana, la seva gestió mostra encara importants dèficits per mantenir la nostra qualitat de vida i de la resta d’éssers vius.
L’edició d’enguany té com a lema “No deixar ningú enrere”. Amb aquest missatge l’ONU intenta reforçar uns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament el que fa referència a la garantia de disposar d’aigua amb una gestió sostenible i un sanejament adient per a tothom de cara a l’any 2030.
El canvi climàtic és cada cop més evident. Els seus impactes ja provoquen afectacions als recursos hídrics: sequeres, inundacions, fenòmens atmosfèrics més virulents, desertització, etc. Encara avui dia milions de persones viuen sense subministrament d’aigua potable, el que obliga a fer servir fonts insalubres. Moltes grans ciutats tenen un sistema de sanejament deficitari, que agreuja els problemes de contaminació de les agües marines, cada cop més greu.
Durant les darreres dècades s’han desenvolupat polítiques hídriques a Catalunya que han significat millores sensibles. S’ha enfortit la nostra capacitat de sanejament, tant en l’àmbit urbà com en l’industrial. També s’han moderat els consums domèstics (sobretot en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) i de les empreses. I tenim més capacitat per afrontar situacions d’escassetat a partir de la recuperació i la gestió avançada de noves masses d’aigua, l’aportació de les dessaladores i la incipient penetració de l’aigua regenerada.
La majoria de les nostres comarques estan patint els efectes d’una sequera continuada durant tot aquest any. A aquesta situació de variabilitat del règim de les pluges se suma a l’anormal temperatura mitjana d’aquests mesos, dos fenòmens que es poden vincular a l’escalfament global del planeta. Tot plegat està generant una sequera superficial que afecta molts conreus i ecosistemes. És cert que les reserves als embassaments estan a un bon nivell, però aquesta tendència comença ser preocupant davant l’arribada de l’estiu. No cal abaixar la guàrdia.
El Govern de la Generalitat té encara pendent desenvolupar diverses polítiques que han d’incorporar una gestió integral de l’aigua. Com a exemple, resten per concretar i aplicar mesures tan importants com les que inclouen el Pacte nacional per a la indústria o la Llei catalana del canvi climàtic. El canvi de model productiu, que hauria d’arribar també al sector agrícola i ramader (el més intensiu en consum d’aigua), i l’adaptació al canvi climàtic són reptes de país que requereixen una acció decidida i concreta per part dels nostres governants.
També les polítiques socials han de considerar la necessitat que cap persona resti sense proveïment d’aigua potable. Encara s’han d’activar mesures que donin aquesta garantia.
Des del punt de vista concret de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal destacar la bona feina del professionals que hi treballen. Però cal recuperar les inversions en sanejament, proveïment i millora del medi que van quedar tocades per les retallades practicades per la Generalitat. Des de CCOO recordem, de nou, que els sindicats vam ser exclosos del seu Consell d’Administració, on teníem un paper d’observadors i no significàvem cap despesa. Caldria corregir aquesta anomalia democràtica davant d’una qüestió tan important i que abasta a tota l’activitat productiva i tota la ciutadania.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 22 de març de 2019