Cal engegar un veritable debat sobre el model tarifari
Ahir es va celebrar una sessió del Consell de la Mobilitat, on es va presentar un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per congelar les tarifes per a les persones usuàries de transport públic, que es preveu ratifiqui avui l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM).
CCOO de Catalunya formem part d’aquest òrgan que, tot i ser consultiu, es reuneix únicament amb caràcter formal, i per imperatiu legal, en relació amb les tarifes del transport públic. En els darrers anys es limita a fer trasllat a les entitats membres dels nous preus i el acords adquirits.
Per a CCOO, hem tornat a perdre una oportunitat de realitzar un debat obert, participat i transparent entre administracions, entitats i sindicats sobre una qüestió estratègica com és el sistema tarifari i de finançament del transport públic; un transport públic que, tot i les mancances, veu com s’incrementa el seu nombre de persones usuàries any rere any. Tot i que existeix el compromís de la Generalitat de Catalunya de fer del consell un òrgan més dinàmic i participatiu, tal i com ha reivindicat el nostre sindicat i altres organitzacions socials en diverses ocasions, no s’ha desenvolupat un veritable diàleg entre les diferents parts sobre el marc tarifari.
També, entenem també que la congelació de les tarifes és una mesura que pot resultar popular a curt termini. Però som conscients de que les xarxes del transport requereixen un finançament equilibrat, el que resulta imprescindible per al manteniment i viabilitat del sistema. Precisament el debat que defensem des de CCOO ha de partir de la incorporació de criteris socials, ambientals i econòmics a l’hora d’establir els preus dels títols de transport, incentivant el usos més reiteratius, repercutint més cost sobre els usos ocasionals i cercant noves formes de finançament. De fet, tant la Llei de la Mobilitat com la Llei de Finançament del Transport Públic, aprovades amb un gran consens pel Parlament de Catalunya, ja establien la necessitat d’avançar en aquesta línia.
Hi ha un element molt relacionat amb el model tarifari, que és la T-Mobilitat. Es tracta d’un sistema que podria representar una oportunitat per establir una política tarifària més progressista, amb tarifes més socials, major control de la despesa per part dels usuaris/àries, millor servei als col·lectius que fan un ús més intensiu dels sistemes de transport públic, etc. Així mateix, permetria superar les zones actuals per un sistema de pagament per distància més equitatiu, i que podria incorporar la vessant dels episodis de contaminació i altres serveis.
Més enllà de la substitució del cartró per targetes sense contacte o telèfons mòbils, la T-Mobilitat pot representar una oportunitat per superar el sistema de zones. En aquest sentit, l’acord de considerar els desplaçaments entre els municipis de l’AMB dins la Zona 1 és interessant per a moltes persones de la segona corona metropolitana. Però de nou hem de manifestar que és una mesura improvisada i parcial, que no representa una solució al problema actual de les zones, cosa que perjudica als habitants més allunyats del centre de Barcelona.
Per últim, des de CCOO reclamem a les administracions que conformen l’ATM la necessitat d’entomar conjuntament amb entitats, patronals i sindicats el debat sobre els protocols d’actuació davant episodis de contaminació atmosfèrica i, sobretot, davant les restriccions al trànsit de vehicles que s’establiran de manera continuada a partir de l’any 2020. Es tracta d’una qüestió que afectarà de manera important a molts treballadors i treballadores que hauran d’arribar diàriament a les seves empreses o administracions sense, a hores d’ara, una alternativa viable.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de desembre de 2018