CCOO d’Indústria valora molt favorablement que l’Audiència estimi la seva demanda, que obliga la indústria química a aplicar la clàusula de garantia salarial a tot el personal 

Les persones treballadores, sigui quin sigui el seu any d’ingrés, hauran de cobrar un increment del 10,3 %. La patronal es negava a abonar la pujada als que es van incorporar el 2021-2023 

CCOO de Catalunya acaba de rebre la decisió de l’Audiència Nacional que estima la demanda que havia interposat davant de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE). La sentència declara que la clàusula de garantia salarial prevista en l’article 38 del conveni per als anys 2021, 2022 i 2023 és prou clara i nítida i ha de ser aplicada íntegrament per les empreses del sector a totes les persones treballadores, “sense cap distinció per la data d’entrada”. 

Així ho entén l’Audiència Nacional, que comparteix els arguments que fa una setmana va defensar CCOO d’Indústria davant del tribunal. La decisió que acaba d’emetre la Sala Social estableix que la pujada del 10,3 % que va establir la Comissió Negociadora “ha de ser aplicada íntegrament per les empreses del sector a la massa salarial bruta de l’any 2023”. CCOO d’Indústria insisteix des de fa mesos, i ho va tornar a fer recentment davant l’Audiència Nacional, en què la clàusula no diferenciava els seus efectes segons l’any o la data d’entrada. 

Entenia que, en cas de fer-ho, seria totalment discriminatori. Així mateix, aquest sindicat va deixar clar que el 10,3 % de pujada operava sobre la massa salarial bruta del 31 de desembre del 2023. Per tant, tal com ho estableix el conveni, no es podia realitzar cap mena d’absorció i compensació sigui pel concepte que sigui. La defensa de la patronal FEIQUE es va basar en resolucions de la comissió mixta existents des del 2001 fins al 2018. Cap no es referia al XX Conveni general de la indústria química. Totes eren anteriors, diferents a aquest cas i es produïen en contextos socioeconòmics diferents. A més, CCOO va aportar durant el judici sentències del Tribunal Suprem que estableixen que, quan la clàusula o la literalitat del pactat és clara, no s’ha d’atendre l’historial o els antecedents. CCOO, UGT i CIG van presentar un conflicte col·lectiu sectorial davant l’Audiència Nacional a finals de febrer en no assolir un acord amb la patronal al Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) sobre l’aplicació de la clàusula de garantia salarial. CIG s’hi va adherir amb posterioritat.