Les taxes de dependència i envelliment van a més i això exigeix una reflexió sobre els serveis socials existents.
EL Servei d’Atenció a domicili (SAD) és el primer i principal instrument per a prevenir la dependència. Està demostrat que un servei domiciliari suficient, de qualitat i ben atès retarda les situacions de dependència. A Navarra, l’any passat va haver-hi 18.080 persones amb alguna mena de dependència reconeguda, d’elles 1.143 persones eren ateses pel SAD.
CCOO porta ja molt temps proposant millores per a reforçar l’atenció que reben les persones dependents i per a dignificar les condicions de treball de les plantilles. En aquest context, juntament amb altres sindicats, ha estat fonamental perquè el SAD a Pamplona torni a ser municipal. Gràcies a la tenacitat i la perseverança de les treballadores, que han viscut anys de conflicte, mobilitzacions, judicis i negociacions, s’ha aconseguit que el servei sigui gestionat directament per l’Ajuntament. L’Ajuntament ha hagut de liquidar l’empresa pública a través de la qual es havia externalitzat l’atenció a domicili i s’ha aconseguit un acord per a minimitzar l’impacte negatiu d’aquesta decisió en la plantilla afectada. L’acord tenia un doble objectiu: millorar un servei públic per a la ciutadania i millorar les condicions laborals dels qui ho presten. Per a això, es modificarà l’ordenança del SAD per a augmentar les hores als qui impliquin alta o severa dependència l’any 2025.
Ha fet falta molt d’esforç i una bona defensa jurídica perquè l’Ajuntament de Pamplona complís el seu propi conveni alhora que les treballadores d’aquest servei passessin a formar part de la plantilla. Ara queda que com a entitat pública capdavantera faci un pas endavant en la prestació d’un servei públic de qualitat.
Les substitucions i l’alta taxa de jornades parcials són dos factors per a millorar. Moltes treballadores no acumulen hores suficients per a completar una jornada completa i l’enorme volum de substitucions fa que per a moltes dones planificar la seva vida sigui impossible. Un dels reptes immediats és ampliar la jornada d’aquestes treballadores i preveure les substitucions per a poder organitzar jornades i vides. Per una mala organització del servei no imputable a les treballadores, no és defensable l’existència de jornades del 80, 90, 93%. Aquestes jornades haurien de ser del 100% ja. O almenys tenir, amb caràcter immediat, un plantejament que aquesta realitat sigui possible.
L’acord aconseguit el passat 15 de març amb el SAD Pamplona ha de suposar un impuls per a dignificar aquest sector tant a l’Ajuntament de Pamplona com en la resta d’ajuntaments de Navarra, i tant de bo, aquest acord sigui extrapolable a altres ajuntaments del país.
Tant de bo les entitats públiques capdavanteres facin un pas endavant en la prestació d’un servei públic de qualitat que compleixi l’objectiu de generar ocupació i oportunitats en un sector especialment feminitzat, precari i amb problemes propis de salut laboral.
Apostar per la corresponsabilitat de les cures, millorar la vida de les persones dependents, construir una xarxa pública de serveis, i cuidar a qui cuida són els pilars per a un sistema social que cada vegada necessitaran més persones. Estan en joc les cures del futur, unes cures la necessitat de les quals ja és present.
