CCOO ens dirigim a la Secretaria d’Administració i Funció Pública i als partits polítics de la Diputació de Barcelona
L’article 13 del TREBEP, indica que el Govern de l’Estat i els òrgans de govern de les comunitats autònomes són les que tenen encomanades la tasca de desenvolupar les normatives específiques relacionades amb el règim jurídic específic del personal directiu professional així com els criteris per determinar-ne la condició.
Davant la manca de desenvolupament autonòmic de L’EBEP, als darrers anys, no són pocs els ens locals de Catalunya que van prendre la decisió, mitjançant els seus reglaments orgànics municipals, d’establir el règim jurídic del personal directiu i els criteris per determinar la seva condició. Un dels principals arguments esgrimits pels ajuntaments era que la inactivitat del Govern de la Generalitat no podia suposar l’impossibilitat d’establir una “imprescindible” regulació. No obstant això, en termes generals, es tractava d’una regulació provisional mentre no s’articulés una d’àmbit autonòmic o estatal.
Tanmateix, la Sentència del Tribunal Suprem 1829/2019 va suposar una forta garrotada: les entitats locals, entre altres coses, no podien regular el personal directiu i només el govern de l’Estat o els governs de les comunitats autònomes ho podien fer.
Sorprenentment, de manera urgent, per a donar cobertura a les regulacions fetes pels ens locals, mitjançant a l’article 102.2 de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, es va introduir en l’ordenament jurídic autonòmic una regulació de mínims. Així, es modificava l’article 306 establint un nou redactat en el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMC).
El personal directiu professional s’ha de regular a la llei de funció pública de Catalunya
Des que es va aprovar el 2007 l’EBEP, CCOO hem reivindicat la necessitat d’un desenvolupament autonòmic d’aquesta llei de caràcter bàsic. Recentment, s’ha començat a treballar un avantprojecte de Llei de Funció Pública a Catalunya. Una llei imprescindible per garantir drets reconeguts a l’Estatut Bàsic, molts d’ells, condicionats la seva efectivitat al seu desenvolupament normatiu.
Aquesta condició, esmentada habitualment com a justificació per frenar la negociació de nous drets per al personal de les administracions públiques locals, no va ser impediment perquè, durant anys, l’article 13 de l’EBEP relacionat amb el personal directiu professional fos “desenvolupat” directament pels ens locals.
Quan el Tribunal Suprem va dir que això no era possible, de manera quasi immediata, es va realitzar una modificació del TRLMC per trobar “encaix” legal a allò que s’havia regulat fins llavors sense l’adequada cobertura jurídica. Una celeritat que, lamentablement, no ens hem trobat a l’hora de donar resposta a les problemàtiques relacionades amb les condicions de treball dels treballadors i treballadores de l’àmbit local a conseqüència de la inactivitat de la Generalitat de Catalunya amb relació a desenvolupar l’EBEP.
Ara que els sindicats estem mantenint reunions de negociació relacionades amb l’Avantprojecte de la Llei de Funció Pública de Catalunya, CCOO demanem que aquesta norma estableixi el règim jurídic i condicions del personal directiu professional per a totes les administracions catalanes, evitant així un fraccionament normatiu, municipi per municipi. Considerem que aquest és el marc legal adequat per homogeneïtzar les condicions.
Aprovació de l’estructura organitzativa i retribucions de la direcció pública professional del sector públic de la Diputació de Barcelona
D’acord amb el que hem exposat anteriorment, i en un context d’elaboració d’una Llei que desenvolupa l’EBEP a Catalunya, CCOO considerem que no és el moment per a continuar regulant les condicions del personal directiu des dels ens locals.
Per exemple, hem tingut coneixement d’allò que pretén aprovar la Diputació de Barcelona. Fruit d’una anàlisi tècnica interna, proposa millores retributives per l’estructura directiva de tots els ens que componen el seu Sector Públic.
Per les dades de què disposem, aquestes “adequacions” representaran en alguns casos fins a un 35% d’augment de sou!
Mentre pels òrgans directius és possible trobar solucions jurídiques per a justificar millores salarials, per als treballadors i treballadores la Llei de Pressupostos General de l’Estat és un impediment insalvable. Fins i tot, quan apel•lem a l’article 19 de aquesta llei, sovint “les adequacions retributives singulars i excepcionals” són qüestionades. És evident: mentre per uns, sembla que tot és “bufar i fer ampolles”, per a la majoria tot són entrebancs. Inadmissible!
CCOO ens dirigim a la secretaria d’administració i funció pública i als partits polítics de la Diba
Ens hem adreçat a la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, per tal que es pronunciï amb relació al dictamen elaborat per a la Diputació de Barcelona que justifica les brutals pujades de sou abans esmentades. En aquest mateix sentit, hem demanat reunions amb els partits polítics amb representació a la DiBa.
Insistim que la nova Llei de Funció Pública de Catalunya és l’espai adequat on regular les condicions del personal directiu professional de l’article 13 de l’EBEP.
