Les treballadores de Creu Roja han expressat el seu cansament i frustració davant la falta d’avanços en la negociació del seu conveni de centre de treball, que fa mesos que està en discussió sense resultats concrets. La situació s’ha vist agreujada pel que descriuen com una negativa i poca transparència per part de l’empresa.
La signatura del primer conveni d’empresa en 2018 va marcar l’inici de la pèrdua de poder adquisitiu per a la plantilla, amb condicions igualades a la baixa i l’aparició de dobles escales salarials. Aquesta situació ha generat diferències salarials significatives entre companyes que fan les mateixes tasques, i els salaris han quedat estancats, mantenint-se un 12,5% per sota de la pujada de l’IPC en els últims sis anys.
Davant aquesta situació insostenible, les treballadores han decidit no quedar-se de braços plegats i es van mobilitzar ahir dijous 6 de juny a les 17.30 hores a les portes de la seu de Creu Roja en Joan d’Àustria, Barcelona.
L’objectiu d’aquesta mobilització és visibilitzar la seva lluita i continuar pressionant per a aconseguir millores en les seves condicions laborals. Les treballadores demanden un tracte de respecte, un conveni digne i la fi del bloqueig en el procés de negociació. A més, denuncien que algunes companyes treballen en condicions de vulnerabilitat que justificarien la seva atenció per la mateixa Creu Roja.
L’alta rotació de personal i la falta d’incentius de fidelització en l’actual conveni han exacerbat la situació, eliminant l’antiguitat i no premiant l’experiència ni la trajectòria laboral. Això ha resultat en una pèrdua de coneixements i experiència valuosa, afectant la qualitat del servei prestat. Les baixes no es cobreixen, augmentant el volum de treball i generant alts nivells d’estrès i ansietat entre el personal, sense que l’empresa valori adequadament la gravetat d’aquesta situació.
Durant la pandèmia mundial, les treballadores van donar el 120% de les seves capacitats físiques, mentals i emocionals, rebent un significatiu suport i reconeixement per part de la societat i els mitjans de comunicació. No obstant això, senten que aquest esforç no ha estat reconegut adequadament per l’empresa, ni en termes salarials ni en la gestió de personal i conciliació laboral.
Les treballadores i treballadors també destaquen les diferències salarials i de condicions laborals amb companyes d’altres províncies i autonomies, la qual cosa les fa preguntar si el seu valor és menor. A Barcelona, la jornada anual és de 1.732 hores, comparada amb les 1.592 hores de Guipúscoa i les 1.719 hores de Lleida, la qual cosa accentua la sensació de desigualtat i menyspreu.
La convocatòria d’aquesta mobilització espera reunir un gran nombre de treballadores i simpatitzants que donen suport a la seva causa, mostrant així la unitat i determinació del col·lectiu en la seva lluita per un conveni digne i condicions laborals justes.
