Les empreses no poden realitzar descomptes en les retribucions de les persones que teletreballen per incidents deguts a desconnexions que impedeixin la prestació, ni obligar a recuperar aquest temps. Tampoc el temps d’ús del lavabo per a atendre necessitats fisiològiques computa com a temps de descans.
La sentència 565/2023, de 19 de setembre, dictada per la Sala social del Tribunal Suprem en el recurs de cassació 260/2021, interposat enfront de la sentència de la Sala social de l’Audiència Nacional 104/2021, de 29 d’abril, desestima el recurs de l’empresa, ratificant la sentència de l’Audiència Nacional que contenia dos pronunciaments d’especial rellevància per al personal en teletreball: d’una banda, que, en les jornades prestades en teletreball, quan es produeixin incidents deguts a desconnexions que impedeixin la prestació -com ara tallis en el subministrament de llum o en la connexió a internet-, han de computar-se com a temps efectiu de treball, sense que el treballadora o treballadora sofreixi descompte en les retribucions ni tingui obligació de recuperar. D’altra banda, s’estableix que l’ús del lavabo per a l’atenció a les necessitats fisiològiques no computa com a temps de descans o pausa.
El pronunciament dona un recolzament als drets de les persones que presten serveis en teletreball, defensats per la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, que va ser qui va interposar la demanda de conflicte col·lectiu en defensa dels drets d’aquest col·lectiu en una empresa concreta, Extel Contact Center SAU, si bé coneixent la repercussió que el reconeixement de drets obtingut té en el conjunt no sols de les empreses dedicades a contact-*center, sinó de la prestació de serveis en la modalitat de teletreball.
CCOO va defensar que si quan en els centres de treball es produeix alguna incidència que implica la desconnexió per motius aliens a l’empresa -llum, internet i anàlegs-, el temps en què el personal no pot exercir la seva tasca no se li descompta del salari ni se li fa recuperar el temps de treball “perdut”. No cal fer cosa diferent quan aquestes mateixes incidències de desconnexió, alienes a l’empresa, però igualment alienes a la voluntat de les persones treballadores, es produeixen en els domicilis on presten serveis sota la modalitat de teletreball, puix que suposa una diferència de tracte injustificada per als qui realitzen teletreball respecte de les persones que acudeixen al centre de treball, vulnerant la normativa del treball a distància, que obliga les empreses a atorgar a les persones que teletreballen el mateix tracte que si estiguessin prestant serveis en el centre de treball de l’empresa.
S’articula, doncs, la prestació del treball a distància entorn del principi bàsic d’igualtat de tracte, oportunitats i no discriminació, la qual cosa implica que han de gaudir del mateix nivell de protecció que els qui treballen de manera presencial.
També va defensar CCOO que l’atenció a les necessitats fisiològiques no són un descans ni una pausa al llarg de la jornada laboral i més encara, si cap, en acompliments subjectes a connexió contínua. No considerar-ho així resulta contrari al que es disposa en l’article 4.2, apartats d) i e) de l’Estatut dels Treballadors, per atemptar contra la integritat física, així com contra el respecte a la intimitat i dignitat de les persones treballadores.
Vam defensar que aquesta vulneració de drets també suposa un incompliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, trobant-se les necessitats fisiològiques en el primer nivell de la jerarquia de les necessitats humanes, segons la coneguda piràmide de Maslow, que opera en l’àmbit laboral i constatant que es produïa una diferència de tracte per part de l’empresa mancada de cap justificació, entre diferents plataformes.
Totes dues pretensions van ser estimades sense pal·liatius per la Sala social de l’Audiència Nacional, pronunciament ara confirmat per la Sala IV del Tribunal Suprem, la qual cosa ens satisfà com a organització sindical que treballa en la defensa de les condicions d’ocupació de les persones treballadores, contribuint amb la nostra actuació, en aquest cas en seu judicial, a la seva millora.
