Enguany, reivindiquem combatre les posicions d’ultradreta i el seu marcat discurs negacionista del canvi climàtic votant opcions polítiques progressistes en les eleccions europees del diumenge.
Des de la Secretaria de Medi ambient, Igualtat i Moviments Socials de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO (FSC-CCOO), volem aprofitar la proximitat de les pròximes eleccions al Parlament Europeu per a reivindicar la importància de participar democràticament amb l’objectiu que Europa no caigui en mans de posicions d’ultradreta amb un marcat discurs negacionista del canvi climàtic. Les seves propostes són contràries als acords adoptats en matèria de transició energètica amb vista a la consecució dels objectius del Pacte Verd Europeu per a ser el primer continent climàticament neutre en 2050.
L’Assemblea de les Nacions Unides celebra el Dia Mundial del Medi Ambient cada 5 de juny des de l’any 1973. Un any abans es publicava l’informe “Límits del Creixement” elaborat pel MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) per al Club de Roma en 1972. En aquest informe, s’advertia que si l’increment poblacional, el creixement soci-industrial i l’explotació de recursos naturals seguia el ritme marcat en aquells dies (avui dia incrementat) els límits del creixement s’aconseguirien en 100 anys. Doncs bé, més de 50 anys després d’aquest informe, les evidències i dades científiques ens porten a notícies com la superació a la fi del passat any de set dels nou límits planetaris per a la vida (canvi climàtic, desforestació, pèrdua de biodiversitat, quantitat de productes químics sintètics i escassetat d’aigua dolça, entre altres).
Espanya no és aliena a aquestes dades alarmants. El nostre país ha declarat l’estat d’emergència climàtica, igual que Europa. Fa anys que sofrim successives onades de calor -cada vegada més freqüents i duradores-, sequeres, precipitacions extremes, incendis forestals de sisena generació i proliferació de vectors i espècies invasores.
L’escenari climàtic i mediambiental al qual ens enfrontem com a societat tindrà repercussions en l’ocupació i, especialment, en aquells sectors més vinculats a l’estacionalitat, com l’esport de neu o el consum elevat de combustibles fòssils com el transport. Per això, hem d’enfrontar-nos a aquesta crisi ecològica amb un enfocament social que garanteixi una transició justa en qualsevol política de transició energètica i verd, perquè s’afrontin els seus costos adversos des de la perspectiva de la justícia social i la vertebració del territori.
Si la UE vol complir amb els objectius climàtics per a 2030, és necessari que en la pròxima legislatura s’acceleri la implementació de les normatives ja aprovades de forma harmonitzada en l’àmbit nacional i garantint el seu compliment (llei del clima Europea, l’Estratègia d’adaptació al canvi climàtic, l’Estratègia sobre la biodiversitat, l’Estratègia Industrial Europea, Pla d’Economia Circular, d’agricultura, finances sostenibles, Transició Justa, entre altres). Així mateix, cal plantejar noves mesures per a alinear a la UE amb l’objectiu climàtic per a 2040 que es negociarà després de les eleccions de juny 2024.
Hem d’adoptar un enfocament eco-social del futur que superi les actuals bases del postcapitalisme verd i aposti per un nou model de “postcreixement”, on l’estalvi i l’eficiència dels recursos naturals siguin prioritat i es torni a posar el focus en l’ésser humà i la seva relació amb l’entorn natural com a prioritat i símbol de benestar social.
Els canvis necessaris que han d’afrontar Espanya i la UE sense major dilació en les pròximes dècades amb polítiques de transició energètica, protecció de la biodiversitat, garantir el dret humà a l’aigua, etc. hauran de buscar el necessari equilibri entre naturalesa i mercat i conformar un sistema de governança garant dels drets de la ciutadania.
El paper de les organitzacions de la societat civil i, especialment, dels agents socials estarà a garantir que NINGÚ ES QUEDI ENRERE i des de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO seguirem la nostra labor de sensibilització en matèria mediambiental, sense oblidar la part social de qualsevol transició necessària cap a una economia més ecològica, però justa.
