El sindicat exigeix al Govern que reforci els sistemes d’inspecció i vigilància dels centres universitaris i que promogui un sistema de finançament estructural descentralitzat que garanteixi una educació superior pública de qualitat.
El deteriorament del sistema universitari públic continuarà mentre no es dediqui una partida financera descentralitzada i suficient a garantir-ne el funcionament. Aquesta situació deixa el camí lliure a l’avenç de la privatització de l’ensenyament superior, que, a data d’avui, és un negoci que resulta molt atractiu, tal com ha quedat en evidència amb l’augment desaforat de l’alumnat en els màsters en línia de l’àmbit de l’Educació oferts per universitats privades.
Resulta xocant veure que, mentre les universitats públiques han d’intentar garantir el servei públic d’educació superior i recerca en un marc d’infrafinançament (o directament de noves retallades, com les de la Comunidad de Madrid), les universitats privades (com la UNIR) obtenen de manera fàcil els permisos necessaris per impartir nous títols graus i màster en els àmbits que els resulten més rentables.
Quan es va redactar l’esborrany del Reial decret 640/2021, de 27 de juliol, de creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris, des de CCOO vam assenyalar que aquesta regulació era insuficient per garantir la qualitat de la educació superior i controlar el sorgiment descontrolat d’universitats privades, encoratjades per un negoci puixant amb la connivència d’alguns governs autonòmics. Aquestes “universitats” són, en realitat, xiringuitos que es dediquen a vendre títols de dubtosa qualitat, i on els i les estudiants hi van a fer relacions públiques.
El model que segueixen alguns governs autonòmics és força vell i conegut: asfixien econòmicament les universitats públiques per dificultar-ne la viabilitat i el bon funcionament, i, al mateix temps, mimen i promocionen les universitats privades, amb requalificacions de sòl si és necessari. Evidentment, això posa en perill la igualtat d’oportunitats de l’estudiantat, ja que les famílies de les classes treballadores no poden afrontar el cost dels estudis a universitats privades. A més, aquestes pràctiques perverses dificulten la consolidació d’un sistema d’educació superior robust, que és el fonament d’una societat basada en el coneixement i amb professionals ben formats.
Des de CCOO exigim al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que assumeixi la seva responsabilitat i que, d’una banda, reforci el sistema d’inspecció i vigilància dels centres i títols universitaris, i de l’altra, promogui un sistema de finançament estructural descentralitzat, però suficient, que garanteixi un servei públic d’educació superior i recerca de qualitat i a l’abast de tothom.
