El 17 de juny, CCOO va participar a la reunió de la Comissió de Seguiment de l’Acord de juliol de 2021, per a analitzar la situació i el desenvolupament dels processos d’estabilització, en la qual va exigir de nou al Govern la pujada del 2,5% als empleats i empleades públiques, alguna cosa que resulta inajornable i que, de no realitzar-se en aquest mes, portarà a aquest sindicat a iniciar un procés de mobilitzacions i prendre noves mesures legals per incompliment de l’Acord per una Administració del segle XXI.
CCOO ha lluitat i seguirà lluitant per donar una resposta precisa a la precària situació que suposa la temporalitat, entenent que la resposta ha de ser donar estabilitat a les plantilles, sense perjudici del dret del personal que ha patit abús o frau en la contractació que pugui ser indemnitzat.
De la mateixa manera, des del sindicat es denuncia una vegada més la manca de compromís de les administracions públiques davant d’aquesta situació, per reiterats incompliments en la posada en marxa i resolució dels processos d’estabilització, pel que demanarà responsabilitat i sancions exemplars, conforme el que hi ha recollit a la Llei 20/2021.
Sentència del TJUE
La nova sentència del TJUE sobre dos assumptes prejudicials de personal interí torna a situar el tema de la temporalitat en els mitjans de comunicació. En aquesta nova sentència, la justícia europea torna a denunciar que les administracions espanyoles han abusat de la temporalitat per a cobrir llocs de treball estructurals. Una denúncia que CCOO porta anys realitzant i que ens ha portat a diversos acords per a la reducció de la temporalitat, amb l’objectiu de posar fi a aquesta situació i poder donar-li una sortida, amb les màximes garanties jurídiques.
La sentència torna a insistir que els processos d’estabilització no són una sanció suficient a l’abús de la temporalitat comès per les administracions públiques. CCOO sempre ha defensat els processos d’estabilització com un primer pas urgent i necessari, per a reduir la temporalitat i donar estabilitat a les plantilles, però que s’havia d’avançar a implementar mesures suficients que aconseguissin establir una temporalitat baixa.
A més, el TJUE considera que la compensació econòmica establerta no suposa una reparació proporcional a l’abús de temporalitat. Cal recordar que la compensació ha estat marcada pel Tribunal Suprem per al personal laboral i pres com a referència l’Acord de juliol. En aquest assumpte, aquest sindicat sempre ha mantingut que ha de ser, com a mínim, igualada a la quantia de l’acomiadament improcedent, cosa que s’ha aconseguit que s’estengués a tots els empleats i empleades públics sense necessitat d’acudir als tribunals, recollit així en la Llei 20/2021.
A la vista d’aquesta sentència, Funció Pública entén que el procés d’estabilització s’està realitzant de manera correcta per a solucionar el problema de la temporalitat. Tot i així, considera que s’haurà d’esperar al que finalment resolgui el Tribunal Suprem després de les qüestions prejudicials elevades al TJUE, en deixar la sentència europea al que determini el jutge nacional (TS).
També cal recordar que la pròpia sentència considera que, davant la manca de mesures adequades en el Dret nacional per a prevenir i, si és el cas, sancionar els abusos, la solució de conversió dels successius contractes o relacions d’ús de durada determinada en contractes o relacions d’ocupació per temps indefinit pot constituir una d’aquestes mesures, sempre que aquesta conversió no impliqui una interpretació del Dret nacional contrària a la Llei, cosa que precisament és el que ha determinat les qüestions prejudicials del TS per a poder conciliar la normativa europea (clàusula 5a de la Directiva europea 1999/70) amb la normativa espanyola (principis constitucionals d’accés a l’ocupació pública).
