En relació al document de resposta del Departament d’Educació al document de propostes del Grup Impulsor de mesures de millores educatives
El 9 d’abril, davant del Consell d’Educació de Catalunya, la Consellera Anna Simó va dedicar gran part de la seva intervenció a parlar dels consensos que havia generat el document elaborat pel Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives (la famosa Comissió d’Experts), evidentment la pròrroga pressupostària i la convocatòria d’eleccions anticipades, van servir d’argument central per justificar les mesures presentades o l’absència de les mateixes.
En tot aquest procés, el suposat consens, com a mínim amb la representació sindical de les professionals de l’educació, ha brillat per la seva absència, no hem consensuat si calia “una comissió d’experts”, no hem consensuat quins perfils hi havien de participar, no hem consensuat ni treballat conjuntament la proposta presentada per la comissió, i encara menys hem consensuat les mesures que va presentar ahir la Consellera,… no sabem on és el consens.
En relació al document de resposta del Departament d’Educació al document de propostes del Grup Impulsor de mesures de millores educatives, en general és un document amb un baixíssim nivell de concreció, on es fa evident la incapacitat del Departament de teixir cap proposta que vagi més enllà del curs 24-25, fins i tot moltes de les propostes presentades són continuïtat d’accions d’aquest curs i anteriors.
És un document on malgrat s’introdueixen conceptes interessants com el reconeixement dels docents com a professionals d’alta transcendència social, la reducció d’una hora lectiva per facilitar i millorar la coordinació, la desburocratització dels centres, o les zones educatives, plantejaments tots ells amb els que CCOO sempre s’ha mostrat d’acord, però que malauradament no tenen cap tipus de concreció.
El Departament tampoc fa una aposta real per millorar la situació de l’educació quan proposa la creació de nous perfils docents (matemàtiques i llengües) sense haver avaluat els efectes que han tingut els actuals, quan proposa la figura de la “infermera referent” del programa Salut i escola i no aposta per tenir una infermera a cada centre educatiu, o quan pretén atribuir la reducció de ràtios a l’augment de plantilles (sense fer esment al tancament d’aules), i en el moment que busca allunyar-se del PIB com a indicador d’inversió en educació quan en despesa per alumne (l’indicador que sembla que prefereix) també estem a la cua de l’estat i de la UE.
Amb tot, la no aprovació dels pressupostos pel 2024 ha suposat un greu problema per a la ciutadania de Catalunya, i com s’ha fet evident l’educació no en quedem al marge. Ara toca escollir el Parlament que ens representi per millorar les condicions de vida, també pel que fa a l’Educació. Toca seure i buscar consensos. Si volem millorar l’educació NO tenim temps a perdre.
