- Segons un informe de la Federació Estatal LGTBI+ i la Federació Estatal d’Ensenyament de CCOO sobre la situació del professorat LGTBI+.
- A més, revela que, entre el professorat LGTBI+, 3 de cada 10 professionals han estat víctimes d’algun episodi LGTBIfòbic.
La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) i la Federació Estatal d’Ensenyament de CCOO han presentat aquest dimarts un informe que revela que gairebé 4 de cada 10 docents (36,5%) han estat víctimes o testimonis d’algun acte d’odi per LGTBIfòbia al centre on treballen actualment. Segons les dades, un 12% de les persones que treballen en ensenyaments reglats no universitaris han estat víctimes, de les quals, el 89% són docents LGTBI+ i la resta, persones aliades.
L’estudi mostra també que, encara que el més habitual és que la violència s’hagi produït un únic dia (34,6%), en gairebé un 30% dels casos la situació s’ha mantingut durant 100 dies o més. Els centres només han actuat per protegir la víctima en un 47% dels casos, és a dir, en el 53% restant, les persones agredides no han obtingut suport per part dels equips directius. Segons les dades, aquesta absència d’intervenció multiplica per 4 el risc de baixa laboral per part de les persones agredides.
D’altra banda, la investigació revela que les persones que exerceixen la violència són un 50% alumnat, un 31% persones treballadores del centre i un 19% familiars. També exposa que gairebé la meitat del professorat (47%) que ha patit LGTBIfòbia no ha denunciat.
Professionals en situació de desemparament
Segons les conclusions, només un 18,8% de les persones entrevistades afirmen que al seu centre existeix un protocol específic per a la protecció de professionals LGTBI+, malgrat que, després de l’aprovació de la Llei LGTBI, és obligatori.
A més, les dades obtingudes manifesten que només 4 de cada 10 membres del professorat LGTBI+ es visibilitzen davant qualsevol persona del seu centre i un 21% està completament a l’armari. La por a situacions d’odi, assetjament, discriminació (74,5%), seguida de la por a vincular-se a fenòmens estereotipats (29%), són els principals motius assenyalats per explicar per què les persones LGTBI+ que es dediquen a l’ensenyament no són visibles.
Segons explica el coordinador d’Educació de la Federació Estatal LGTBI+, David Armenteros, “aquesta por no és infundada. El personal LGTBI+ dels centres educatius no està emparat per procediments interns. Els protocols de protecció són testimonials i escassament pràctics quan les dades de violències que presentem avui són veritablement preocupants”.
“Per això, exigim a totes les autoritats educatives que als centres formatius es treballi per eliminar i qüestionar els discursos d’odi, tal com marca l’actual legislació. També reclamem l’eliminació de qualsevol restricció de la llibertat d’expressió i de càtedra del personal docent associada al veto parental, per ser un intent de censurar i perseguir la diversitat, i reclamem formació contínua i obligatòria en diversitat familiar i afectivosexual per al professorat com a requisit per obtenir l’acreditació com a docents”, reivindica.
A més, la responsable de recerca de la Federació Estatal LGTBI+, María Rodríguez, explica que “tradicionalment, s’ha assenyalat l’alumnat com a principal font d’odi, però els resultats mostren que la violència entre iguals existeix i provoca situacions més subtils i sostingudes en el temps. Provoquen assetjament i estressors quotidians que, per la seva dificultat per ser manifestats, són molt difícils de detectar. Per això és fonamental que s’incloguin mesures per a la prevenció”.
Per la seva banda, la secretària de Dona, Polítiques d’Igualtat i LGTBIQ+ de la Federació Estatal d’Ensenyament de CCOO, Iria Antuña, defensa que és necessari crear espais de treball segurs i això és responsabilitat de les empreses i les administracions. La nostra tasca com a organitzacions és donar eines a totes les persones per reconèixer situacions de LGTBIfòbia i actuar en conseqüència, amb totes les garanties.
