Iniciem el curs 22-23 amb dos sentiments oposats:
Per una banda amb un sentiment de desencís i perplexitat. Quan semblava que no es podia empitjorar la gestió de la preinscripció a cicles formatius i la previsió de l’oferta pública de places de FP ens trobem amb la repetició de la crisi educativa de manca d’oferta pública de places de formació professional que ja es va donar el curs passat, amb milers d’estudiants que es queden fora, més de 20.000.
- Manca de places de Formació Professional Inicial i un embolicat i interminable procés de preinscripció
Fa anys que l’interès per estudiar FP va creixent. L’èxit és fruit de la bona feina feta pels equips docents, de l’esforç dels estudiants per formar-se professionalment i, cal dir-ho, pel reconeixement de força empreses que valoren la feina feta i sol·liciten estudiants de cicles formatius. Amb tot, aquesta demanda no s’ha vist corresposta amb l’oferta pública necessària, tot i un cert increment de places i de docents.
Si a aquesta manca de places endèmica s’hi ajunta un canvi en els criteris de preinscripció que impedeix a milers de sol·licitants tenir plaça només perquè aquest curs no han acabat quart d’ESO o ja tenen 18 anys, la desesperança d’aquests milers de joves o no tant joves és total. Quan el conseller decideix unilateralment dos vies a la preinscripció als cicles formatius de grau mitjà, en contra de l’esperit del document concertat “Proposta de criteris de planificació de l’oferta de Formació Professional FPCAT 365”, limita la universalitat en l’accés a la Formació Professional, en contra de l’acord assolit en aquest espai i del sentir dels centres educatius.
El Departament d’Educació haurà de donar explicacions de com ha encaixat 11.722 persones sense plaça sol·licitants d’uns cicles formatius determinats dels quals no hi ha plaça amb les 13.626 places vacants d’altres professions que res tenen a veure amb les sol·licitades. I quants dels 8361 alumnes que volien passar d’un cicle formatiu de grau mitjà a un grau superior ho han pogut fer.
Ens preguntem com el Departament disfressarà la seva manca de planificació, inversió en places públiques i d’encaix d’oferta-demanda. Potser ho farà donant dades totals de matriculació o presentant les dades de cicles formatius amb vacants, però també cal valorar la dada dels grups que inicien el curs amb sobreràtios (33 alumnes/grup), quantes persones demandants de plaça al final ho han deixat córrer o han hagut de recórrer a la FP privada. També caldrà tenir molt present el “desplaçament” forçat a la FP no presencial que aquesta situació provoca. En concret, a la FP no presencial privada atès l’ofegament endèmic que està patint l’IOC i la seva oferta, tot i el tímid augment de places que ha experimentat darrerament.
CCOO denunciem aquesta situació que expulsa als joves del sistema públic de FP, negant-los l’accés a una professió que els pugui permetre accedir a llocs de treball de qualitat.
Als efectes causats per la manca de planificació territorial i de places públiques enguany hi hem d’afegir la doble via de matriculació als cicles formatius de grau mitjà, l’avançament del període de preinscripció però amb un allargament del procés inexplicable que durarà fins passat el setembre i l’avançament del curs lectiu imposat pel conseller.
La formació professional és una qüestió educativa de país i de govern, d’igualtat d’oportunitats i de drets socials i la recepta a la situació de la FP Inicial actual ha de venir de la mà de la planificació, prospecció i inversió amb la creació de places optimitzant l’ús dels centres públics, adequant-ne les instal·lacions i amb la posada en funcionament de nous centres quan sigui necessari.
Per altra banda, un sentiment positiu davant dels processos d’estabilització que s’inicien enguany, tenint en compte que el col·lectiu de professorat de FP arrossega uns alts índex d’interinatge que arriben a més del 50% en global i de la situació tan precària en la qual està el professorat especialista, i el traspàs previst de molt bona part del professorat tècnic de FP al grup A1, que esperem que ja es pugui produir aquest primer trimestre finalment. Aquests són motius d’optimisme atès que responen a aspectes llargament reivindicats pel nostre sindicat, que representen una millora significativa de la situació laboral del professorat de FP. També l’és la creació prevista de centres de Formació Professional Integrada, fruit del treball de concertació del Sistema FPCAT, en el qual CCOO hi som presents com a sindicat majoritari, deixant de ser Catalunya l’única comunitat sense la presència d’aquests centres.
- Centres de Formació Professional integrats
Des del Sistema FPCAT CCOO hem treballat de manera concertada el decret mitjançant el qual es regulen els centres de formació professional integrada. La implementació d’aquest decret ha de servir de punta de llança per continuar prestigiant la FP, dotar-la de molts més recursos i integrar la formació de les persones al llarg de tota la vida. Aquest decret posa les bases per a que, amb els centres integrats del Departament d’Educació com a avantguarda, tota la ciutadania tingui dret a rebre la formació professionalitzadora que necessita al llarg de la seva vida de manera universal i sense distincions. Des de CCOO vetllarem perquè es desplegui la xarxa de centres integrats i farem per manera que s’asseguri aquesta universalitat a la FP presencial i també a la no presencial per les persones que en tinguin perfil, a través de la cobertura d’aquests centres i coordinació amb l’IOC.Un IOC que ha de ser dotat d’autonomia de gestió i recursos adients de manera urgent per ser un centre públic motor de la FP no presencial en coordinació amb els centres integrats, davant del creixement exponencial de la FP privada en línia, elitista i privativa en la majoria dels casos per a les persones que formem part de la classe treballadora.
- El professorat tècnic de Formació Professional, accés al grup A1
Arran de la nova llei educativa, la LOMLOE i de la regulació de la Llei de FP estatal, aquesta separació entre cossos de les especialitats de formació professional s’escurça atès que la majoria de professorat tècnic especialista passarà al grup A1. Emplacem al Departament a que, tant bon punt la normativa estatal n’hagi establert el marc, s’executi el procediment de traspàs ràpid i àgilment.
Pel que fa als docents de formació professional que, malauradament i en contra de la proposta de CCOO, no podran passar al grup A1, cal negociar de forma immediata un acord d’equiparació salarial per tal que, d’una vegada per totes, el professorat amb les mateixes feines i responsabilitats no tingui diferents condicions laborals.
- Estabilització del professorat de FP
El pacte d’estabilització acordat amb CCOO a nivell estatal, tramitat com a projecte de llei i posteriorment concretat en l’àmbit de la Funció Pública en l’acord signat el 9 de maig per la IAC (USTEC), UGT i CCOO, amb un augment important de les places dels processos d’estabilització) també beneficiarà a milers de docents de FP. Hi haurà 1520 places en el concurs de mèrits (762 del cos de secundària i 668 del cos de professorat tècnic) i 1500 places en el concurs d’oposició extraordinari.
Que més de 3000 docents de FP s’estabilitzin és un avenç molt significatiu en la millora de les condicions de treball, que haurà d’anar acompanyat d’un pacte d’estabilitat perquè ningú es quedi enrere.
És important el nombre de places per al professorat d’Arts plàstiques i disseny tot i que cal remarcar que la situació d’aquest col·lectiu molt minoritari ha estat molt castigada a nivell de temporalitat, superior al 50%, i que ha patit durant dècades processos selectius molt espaiats.
Per últim cal esmentar que en els processos d’estabilització de Funció Pública, considerem que és un avenç considerable el nombre de places a les quals pot optar un professorat que ha vingut sent el més precaritzat de la FP, el professorat especialista .
- 2022/2023 el curs de l’Acord de FP
La qualitat de la FP és indestriable de les condicions de treball del seu professorat. Els i les docents de les diferents especialitats de formació professional dediquen moltes hores a realitzar tasques que curs darrera curs són “invisibles” pel Departament com la gestió i manteniment de les instal·lacions i els equipaments de les diferents famílies professionals, l’estar al dia dels canvis tècnics, tecnològics i de gestió dels nostres sectors professionals que requereix d’una formació contínua constant, l’elaboració del material d’aprenentatge per l’alumnat és molt habitual, amb l’afegit de la manca de materials educatius de FP en català, entre altres esculls.
Cada curs creixen els projectes inclosos en la carta de serveis de FP: acreditació de competències, mobilitat (intercanvis d’alumnes i estades de pràctiques a l’estranger), projectes d’innovació i qualitat, formació a altres docents, a persones treballadores i aturades, pràctiques a alumnat de l’IOC, etc. Algunes d’aquestes tasques o coordinacions són remunerades però gairebé mai tenen un reconeixement horari, posant entre l’espasa i la paret al professorat en haver de consumir molt del seu temps personal sense compensació horària.
Davant de l’evolució de la concepció dels centres de FP i de la figura i atribucions del professorat de FP, més enllà de reclamar la reducció de les hores lectives suficients per al desenvolupament dels diferents projectes i coordinacions, i tutories (ordinària, de Formació en Centres de Treball i de FP Dual), cal un nou Acord de FP que reculli totes les condicions que han de reunir els centres de FP i les condicions de treball dels seus professionals.
Confiem que la voluntat d’arribar a acords que s’ha començat a manifestar molt tímidament per part del Departament aquest inici de curs i que ha tingut un primer fruit en un pacte parcial assolit en el si del comitè de vaga, no s’aturi, i que per tot l’esmentat anteriorment Educació estigui a l’alçada de les noves condicions i recursos que la FP de Catalunya del segle XXI requereix, els centres educatius i el seu personal, actualitzant-les amb un nou Acord de FP, com es feu en el seu moment en el darrer acord de 1999.
