El decret de règim lingüístic és un pas, però sense els recursos no es podrà implementar amb qualitat

El passat dia 16 de maig, es va fer públic el Decret 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. Des de CCOO Educació considerem positiu que el Departament es doti d’aquest instrument jurídic que atura la indefensió jurídica que fins ara patien els centres educatius pels seus projectes lingüístics. Els PLC són l’eina pedagògica que ha de respondre a cada context sociolingüístic i que el decret els atorga la protecció necessària.

Valorem, també, positivament que el decret garanteix la vehicularitat de la llengua catalana en tots els espais del centre educatiu, preservant la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Però, considerem que s’hauria d’assegurar la formació de tot el  professorat en metodologies aplicables a l’aula i  didàctiques actualitzades sobre immersió. 

De la mateixa manera valorem positivament que a l’FP els centres i les empreses hagin d’acordar l’aplicació del projecte lingüístic a través de la signatura de convenis i acords. Així com, és important que s’expliciti l’extensió i el compliment del projecte lingüístic de centre, a les entitats o empreses que intervinguin als centres, i que aquestes hagin de garantir la competència lingüística del seu personal.

Trobem però en aquest decret aspectes força insuficients com ara la manca de concreció de l’oferta formativa cap el personal no docent. Tot el personal dels centres educatius ha de tenir el dret a ser format en llengua i en les metodologies adients per a desenvolupar les seves funcions, sense cap excepció.

Considerem també insuficient allò que el decret contempla sobre les aules d’acollida. El Departament d’Educació ha de millorar la seva implicació amb l’alumnat nouvingut amb més dotacions i estabilitat a les aules d’acollida i amb més recursos a les EOI per a l’alumnat de postobligatòria. La segregació escolar actual, que intersecciona amb la segregació urbanística, dificulta la interacció de l’alumnat amb llengües familiars diferents i aquesta situació s’ha de tenir molt en compte per l’impacte personal i social que té.

Tampoc el decret, lamentablement, proposa cap solució quan l’aplicació real de la immersió lingüística, pròpiament dita, a l’aula no sigui possible pel context d’absència d’alumnat catalanoparlants, que hauria de passar per  la reducció dràstica de ràtios per fer possible una atenció i interacció molt més personalitzada amb l’alumnat.

Per la banda, de les famílies considerem que  cal més concreció sobre com s’articularà, en cas que sigui necessari, el servei de traducció de les llengües d’origen al català, i en aranès a l’Aran, per facilitar la relació i l’implicació tan necessària d’aquestes amb els centres educatius. Caldria assegurar una oferta formativa a les famílies que així ho volguessin des dels Centres de Normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Un altre aspecte que genera inquietud és que la regulació de la competència lingüística amb el requisit d’un nivell C2 pel personal docent no ha anat acompanyada d’un desplegament efectiu ni suficient de cursos ni de la possibilitat d’acreditació i/o certificació fins al moment. Això ens fa témer que serà difícil que els docents i les docents puguin tenir temps per assolir aquest requisit. Sense recursos que permetin oferir una via àgil i gratuïta per al personal docent es provocarà, com ja està passant, un coll d’ampolla i situacions d’inequitat en un context de manca de docents. Alhora és preocupant l’excepcionalitat que es fa al professorat d’FP d’algunes especialitats, que s’hauria de compensar com a mínim amb una formació inicial adequada.

Per últim, denunciem la manca d’una memòria econòmica on es recullin les inversions necessàries per a la reducció de ràtios d’alumnes per aula en el segon cicle de l’educació infantil de forma ordinària i en altres cursos si les necessitats d’acollida o situació del centre ho requereixen, per l’increment de les plantilles dedicades a les aules d’acollida i a la seva millora organitzativa, i per a programes específics per famílies professionals per a la formació lingüística amb l’alumnat d’FP. 

Des de CCOO Educació, tot i que valorem globalment de manera positiva la publicació del decret continuarem proposant millores a les mancances exposades i seguirem defensant una regulació legal del català als centres educatius amb recursos per l’atenció de tot l’alumnat en igualtat de condicions, en tots els nivells educatius i amb les condicions adequades pel personal dels centres, com en el seu moment ho vam fer amb el nostre vot particular al dictamen del Consell Escolar de Catalunya. Per a que sigui això sigui possible exigim la inversió econòmica necessària per al seu desenvolupament efectiu fins arribar com a mínim al 6% del PIB per a l’educació.

#EnCatalàSenseRetallades

#BaixadaDeRatios

#TindremEl6percent