CCOO volem més: més inversió, més estabilització, més democràcia als centres, més diàleg, més coeducació, més plantilles per l’educació inclusiva… Tornem a dir-ho: avançar el curs no soluciona la manca de recursos per a l’educació.
El conseller González Cambray ha convertit en notícia el que CCOO i la resta de comunitat educativa ja vam dir fa un any: l’avançament del curs era una improvisació que no compliria l’objectiu de beneficiar l’alumnat més desafavorit. L’educació no s’improvisa.
La solució que proposa ara el conseller, tornar a avançar l’inici de curs amb activitat lectiva matí i tarda, continua en el mateix camí: posar el focus en un tema poc rellevant, com cortina de fum per eludir els problemes reals: inversió molt lluny del 6% del PIB, baixes que no es cobreixen durant setmanes, borses docents desertes, acceptació d’arbitrarietats emparades en el decret de plantilles, ràtios elevades, burocratització innecessària…
Pel que fa a l’oferiment de diàleg del conseller, cal deixar clar que no és cap prova de canvi de tarannà, simplement la possibilitat d’incrementar les jornades lectives l’obliga a negociar-ho amb la representació legal de les treballadores i treballadors. La seva obstinació per deixar fora de la negociació el fet d’iniciar el curs abans del 12 de setembre mostra que manté la mateixa actitud de sempre: només escolta la seva veu.
CCOO continuarem defensant els drets laborals de totes les professionals de l’educació i, com a sindicat general vetllarem pel dret a l’educació de qualitat per a tothom. És una llàstima haver de fer-ho contra les imposicions del Departament d’Educació, però el conseller González Cambray ja ens hi ha acostumat.
Davant de l’avaluació feta pel Departament sobre les tardes del setembre, CCOO volem manifestar que:
- El Departament ha realitzat una valoració amb un informe qualitatiu de les tardes de lleure 22-23 i, emparant-se amb aquest estudi parcial, enuncia una proposta d’inici del curs 23-24 que inclou novament un avançament del calendari. CCOO ja vam expressar que la proposta de reorganitzar l’avançament del calendari amb unes tardes del lleure precipitades, sense previsió prèvia ni pilotatge, no funcionaria. Ni tan sols les empreses volen prestar aquest servei de lleure.
- Tota la comunitat educativa ja va manifestar clarament al conseller que l’avançament del curs suposava una dificultat afegida a la preparació del curs en condicions adients i amb qualitat, i que no era possible preparar el curs al juliol perquè faltava gran part del personal dels centres i perquè aquest mes es dedica bàsicament a la formació del personal docent i, per altra banda, encara no es té coneixement de quin serà exactament l’alumnat, ja que encara hi ha matrícules i comissions de garanties durant el mes de setembre.
- El departament sap perfectament que els dies lectius d’un curs han d’estar compresos entre 175 i 178 i que si es comencés el curs el 6 de setembre, per exemple, caldrà establir 5 dies de lliure disposició durant el curs que podran ser diferents segons el centre, amb les dificultats que comportarà per les famílies. Val la pena aquest desgavell? Quines millores obtindrà el sistema educatiu i el seu alumnat amb un simple avançament del curs? En quin estudi s’ha demostrat els beneficis que suposadament comporta aquest avançament?
- Els problemes de l’educació són uns altres. Les escoles i els instituts no poden fer-se càrrec en solitari de totes les dificultats, de ser l’únic referent per aconseguir l’equitat educativa, la conciliació familiar, el dret al lleure educatiu entre altres, sense que el sistema educatiu compti per començar amb una organització i un pressupost mínim del 6% del PIB tal com marquen la disposició final segona de la LEC i totes les recomanacions de les organitzacions educatives internacionals.
- Finalment, la proposta d’avançar l’inici del curs escolar porta implícita la presencialitat als centres al juliol. Des de la unitat sindical hem sol·licitat que es continuï reservant el mes de juliol a la formació, a la mobilitat dels i les docents i a la realització d’activitats relacionades amb la docència diferents a les pròpies del curs que ajudin a la millora de la pràctica docent que durant el curs no es pot desenvolupar per la pròpia càrrega lectiva.
