El sindicat exigeix a tots els països presents en aquesta cimera que no li donin l’esquena al planeta ni al futur
S’acosta el final de 2023 i és el moment triat perquè representants de gairebé 200 països es donin cita fins el 12 de desembre a Dubai, capital dels Emirats Àrabs Units –un dels deu majors productors de petroli del planeta i un dels que menys respecta els drets humans i que sembla que pretenia signar acords secrets amb altres països per a la venda del seu cru– en la 28a Cimera del Clima de l’ONU, més coneguda com a COP28, un esdeveniment que sempre decep, però que la seva mera existència suposa sempre una esperança, i així ho entenem des de la Federació d’Educació de CCOO (FECCOO). Aquesta cimera, a més, té lloc en un moment molt convuls en l’àmbit geopolític, amb dos conflictes oberts de gran rellevància i repercussió (la guerra d’Ucraïna i el genocidi del poble palestí a les mans d’Israel), l’enfrontament sempre latent en la mar de la Xina Meridional i la pugna dels EUA contra la Xina per a mantenir hegemonia i evitar un nou món més multipolar.
Aquesta cimera arriba just en el que serà l’any més càlid en la història de la humanitat des que existeixen registres. I, una vegada més, malgrat els avisos que ens està donant el planeta a base d’onades de calor, huracans, tornados, tifons, sequeres, les DANA i tota una sèrie d’esdeveniments meteorològics extrems, la Humanitat ha continuat augmentant les emissions globals de CO2; i, el que és pitjor, que molts governs continuen aprovant plans que suposen un augment en la producció de combustibles fòssils, la qual cosa suposa que el rumb que segueixen la majoria de governs del planeta és totalment contrari al que es necessita.
Aquesta actitud de ceguesa suïcida, manca de lucidesa i lògica, es duu a terme precisament en un moment clau i transcendental. En aquests moments existeix tecnologia i es coneixen àmpliament les solucions a adoptar per a revertir o, almenys, tractar de pal·liar els efectes nocius i perniciosos de l’activitat humana i a més, encara disposem d’un cert marge quant a la disponibilitat d’aquests combustibles fòssils, que en lloc de continuar alimentant la maquinària de la destrucció generada pel capitalisme occidental, s’haurien d’emprar a abordar d’una forma decidida i ràpida la transició a un nou model energètic i, sobretot, a un nou model de societat en la qual el consumisme, l’obsolescència programada, el desenvolupisme i el progrés econòmic indefinit, així com l’esgotament dels recursos naturals de tota mena, siguin els mantres i la deïtat a la qual segueixin les elits i les societats planetàries en general.
Per començar, aquesta COP avaluarà els resultats dels compromisos adquirits en la Cimera de París de 2015, que sens dubte estan molt lluny de ser complets, però que cal continuar exigint que es compleixin i així ho manifestem des de la Federació d’Educació. Tot això s’abordarà en tres agendes de treball: mitigació, adaptació i finançament. Cal continuar mantenint viva l’obligació de no superar els 1,5°C d’augment de temperatura a escala global i respectant que el pic d’emissions se situï com a molt l’any 2025, per a iniciar a partir d’aquí un descens, com més contundent millor. D’altra banda, hem de situar les temperatures per sota dels dos graus d’augment global i per a això és imprescindible que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) disminueixin almenys entre un 28% i un 42% d’aquí a 2030, com apunta el Programa de l’ONU per al Medi Ambient (PNUMA) i posant una data a la fi del carbó, el petroli i el gas com a motors energètics de les nostres societats, havent d’aconseguir-se les zero emissions netes per a 2050 si de veritat volem limitar l’escalfament global. Tot això fent recaure la major part de l’esforç, per lògica, als països més desenvolupats. Tots aquests acords i compromisos hauran d’estar acompanyats per un pla de finançament adequat i a l’altura de les circumstàncies.
Tot el que ens allunyi d’aquests objectius suposa endinsar-nos en un terreny desconegut, ja que els models climàtics no són capaços de determinar amb claredat els efectes que un augment major de la temperatura global tindrà en les diferents regions de la Terra. Però la realitat és que, si continuem augmentant les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle al ritme actual, i seguint el que s’ha dit al març d’enguany pels científics del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’escalfament del planeta aconseguiria nivells rècord i la temperatura global del planeta podria pujar fins a tres graus respecte al període preindustrial, i això, en el millor i més conservador dels pronòstics. Per això, des de la Federació d’Educació exigim a tots els països presents en aquesta cimera que no li donin l’esquena al planeta ni al futur, i que apostin per la vida.
L’Estat espanyol, en ostentar la presidència de la UE, parlarà en nom dels països de la Unió a Dubai, i per això hem d’exigir-li que treballi en la Cimera del Clima per a aconseguir acords urgents, adequats i vinculants, en la línia amb el que el planeta necessita. I això és el que des de Federació d’Educació li demanem que faci amb claredat i valentia.
Però, si ens centrem a l’àmbit educatiu, des de CCOO instem al Ministeri d’Educació, així com a les diferents comunitats autònomes, ja que són elles les que tenen transferides les competències en aquesta matèria, que, d’una vegada per totes, abordin al nostre país les reformes necessàries, imprescindibles i urgents en matèria d’adequació de tots els centres educatius del nostre Estat a la nova realitat climàtica. És imprescindible que s’adeqüin les instal·lacions de les nostres escoles, instituts i universitats per a fer front a l’augment de les temperatures i la seva extensió temporal, així com abordar una reducció clara de les emissions de GEI que aquests centres realitzen.
Des de CCOO fa anys que demanem a les diferents administracions que abordin aquesta situació. Al màxim que han arribat és a anunciar plans per a dur a terme mesures encaminades a això, però la realitat és que no tenen la dotació pressupostària apropiada i les sumes que anuncien són ridícules per a les necessitats reals que existeixen; i en les pitjors de les situacions, hi ha administracions on encara no van ni en la línia adequada.
Des de la Federació d’Educació exigim que es faci una avaluació exhaustiva de tots els centres educatius de l’Estat, que es vegi en quines condicions estan i s’elabori un pla d’adequació que contempli mesures educatives encaminades a fomentar la conscienciació entre la comunitat educativa i apostant pel desenvolupament de titulacions d’FP relacionades amb la sostenibilitat i el medi ambient, mesures per a un ús sostenible dels materials educatius en els centres, fent un ús racional i sostenible d’ells, i apostant pel reciclatge i la reutilització de residus, fugint dels plàstics; plans per a implementar una mobilitat sostenible en l’àmbit educatiu, plans d’adequació dels centres educatius fomentant infraestructures i instal·lacions sostenibles i bioclimàtiques que apostin per l’autoconsum energètic, i l’ús racional del consum d’aigua i que estipulin el consum de productes biològics i de proximitat en els menjadors escolars amb cuines pròpies, entre altres mesures similars. Però, sobretot, des de CCOO exigim que totes aquestes actuacions no sols s’anunciïn, sinó que es posin en marxa i siguin dotades de les partides pressupostàries necessàries per a dur-les a terme en el menor temps possible.
A CCOO no oblidem que vivim en un planeta finit i de recursos limitats, i que la humanitat no disposa d’un pla B. No oblidem que el neoliberalisme i el capitalisme extractivista i destructor són la causa d’aquesta crítica situació, i per això els correspon principalment als països desenvolupats, com els que integren la UE, solucionar aquest problema. No oblidem que el temps és la nostra espasa de Dàmocles i a les nostres mans està que no ens travessi, i retalli les nostres vides i les de les generacions esdevenidores. Sobretot, no oblidem que la inversió que es realitzi avui reduirà despeses i sofriments futurs a la Humanitat i podrà evitar una nova extinció massiva, inclosa la de la nostra depredadora espècie.
Per això, des de la Federació d’Educació de CCOO instem que aquesta COP28 sigui, per fi, la cimera que posi llum i defineixi el camí d’esperança que totes i tots volem i necessitem.