El
Govern central, modifica de forma unilateral els termes de l’Acord de
pensions fruit del diàleg social i vulnera el Pacte de Toledo
CCOO de
Catalunya denuncia que la nova reforma de jubilacions anticipades i
parcials i dels ERO genera més desprotecció social sobretot de les
persones més grans
CCOO de Catalunya considerem aquesta nova reforma
innecessària i injusta. La situació conjuntural per la qual travessa la
Seguretat Social, generada per la crisi i la destrucció d’ocupació, però
agreujada per les polítiques errònies d’austeritat i per les reformes
laborals, és utilitzada per a imposar reformes estructurals. A més, és
un atac al mecanisme consensuat de reformes de pensions establert al
Pacte de Toledo i, que ha possibilitat la viabilitat del sistema públic
de pensions.
És innecessària perquè la Llei 27/2011 que va entrar en vigor el 1 de
gener d’enguany, ja contenia una reforma profunda de la jubilació
anticipada i la parcial que va ser fruit d’un ampli acord social i
polític.
És injusta perquè la reforma imposada es basa en la idea falsa de que
les persones que es jubilen anticipadament són insolidàries i abusen del
sistema. La realitat és que la jubilació anticipada és possible només
per a treballadors i treballadores d’edat avançada (61 o 63 anys), amb
llargues carreres de cotització (entre 30 i 33 anys) i que per tant han
realitzat un important esforç contributiu i que la pensió està reduïda
de per vida, fet que suposa un cost inferior per a la Seguretat Social
que el d’una jubilació a edat ordinària. El cost que suposarà en el
futur impedir les jubilacions anticipades serà superior al que es
produiria en l’actualitat assumint-les, però aquest fet no sembla
importar-li a l’Executiu espanyol.
La reforma suposa l’enduriment innecessari de tots els requisits per a
accedir a la jubilació anticipada i parcial i coincideix amb la crisi i
les reformes que han facilitat i abaratit l’acomiadament i han limitat
la protecció social.
És inacceptable la modificació del subsidi per a més grans de 55 anys,
donat que aquest subsidi és el principal recurs de protecció social i
econòmica per als treballadors i treballadores acomiadats al final de la
seva vida laboral i que suposa, en la majoria dels casos, la seva única
font d’ingressos i cotització fins a la jubilació. Tenir en compte els
ingressos de la unitat familiar i no només els propis de la persona
beneficiària, castiga les famílies solidàries que tenen membres aturats,
un nombre creixent en el nostre país. Aquesta no és la primera
retallada d’aquest subsidi: el mes d’agost de 2012 es va passar dels 52
als 55 anys l’edat per a tenir dret, es va reduir la base de cotització
del 125% al 100% de la base mínima i es va limitar el seu cobrament a la
primera oportunitat de jubilació, mentre que abans podia prolongar-se
fins l’edat de jubilació ordinària.
L’ampliació de la compatibilitat entre pensió i treball pot generar un
risc de “substitució” de treballadors “ordinaris” per pensionistes que
compatibilitzin la pensió amb el treball. Aquests suposarien menors
costos de cotització a les empreses i, degut a que tindrien rendes
garantides mitjançant la pensió, la possibilitat de reduir salaris.
A l’espera de conèixer el contingut complet del Reial Decret-Llei
aprovat avui pel Consell de Ministres i donat que no ha estat convocada
la Comissió de Seguiment de l’Acord de pensions 2011 ens reservem una
valoració més profunda de la reforma.
Des de CCOO no renunciem, però, a denunciar que el Govern espanyol torna
a vulnerar el diàleg social, introdueix reformes del sistema de
pensions lesives per a les persones treballadores, sobretot aquelles en
pitjor situació respecte el mercat de treball, unes modificacions que
pretenen reduir despeses del sistema però que no contribuiran a garantir
la viabilitat del mateix, ja que sense creació d’ocupació i millora
dels ingressos per cotitzacions socials, el futur de la Seguretat Social
està en risc.
