Vaga a l’ensenyament públic

El Departament d’Ensenyament ha de decidir: negociació o conflicte

Des de CCOO Educació de les Terres de Lleida convoquem una vaga a l’ensenyament públic no universitari el proper 9 de febrer.

Moltes de les nostres demandes són la recuperació de drets retallats de l’acord de CCOO del 2005: increment del personal de suport educatiu (TEI, educació especial…), horari lectiu de 23 hores a primària i 18 a secundària, pagament de sexennis, que el personal substitut cobri el juliol i reducció lectiva al professorat més gran de 55 anys. A més reivindiquem reduir ràtios, la substitució dels docents des del primer dia i des de l’1 de setembre, evitar el tancament d’aules a l’ensenyament públic, la retirada del pla pilot dels nomenaments i de la definició de perfils de llocs de treball específic, que desvirtua el sistema d’accés a llocs de treball de la funció pública docent, i la convocatòria de noves oposicions.

Totes aquestes reivindicacions no només representen una millora de les condicions laborals dels docents, sinó que representen una millora qualitativa de l’ensenyament públic, un increment de llocs de treball i una millora social per a tot el país.

Amb les dades que tenim fins ara queda demostrat que l’educació no és una prioritat per al Govern de la Generalitat. En els últims 6 anys s’han deixat d’invertir més de 5.300 milions d’euros en educació respecte al que s’invertia el 2010. S’ha passat de destinar-hi el 3% del PIB al 2,4%. Si aquest 2017, s’hi destinés el 3%, disposaríem de 1.200 milions d’euros més dels previstos.

Ara és el moment en què el Departament d’Ensenyament ha de decidir què vol. És cert que durant l’actual negociació pressupostària, el departament ha presentat alguna millora laboral i alguns increments de plantilles, però no ho ha negociat amb els legítims representants dels treballadors i treballadores. El departament ha de decidir si vol negociar o vol abocar-nos al conflicte. Si vol un govern que dediqui els recursos econòmics necessaris per demostrar que l’educació li és una prioritat, un departament que atengui les demandes dels seus treballadors i treballadores, a través dels sindicats… O, en cas contrari, si vol el conflicte en forma de vaga.