Cal recuperar la qualitat de l’atenció sanitària perduda arran de les retallades
Aquest any en farà deu de la signatura dels acords per a la millora de l’assistència sanitària a Manresa i al Bages, entre la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública del Bages (formada per organitzacions polítiques, veïnals i sindicals) i les administracions públiques competents i les entitats que gestionen serveis assistencials. A l’abril del 2006 se signava l’acord de Manresa a l’ajuntament i al setembre del mateix any es firmava un segon acord complementari d’àmbit comarcal a la seu del CatSalut de la Catalunya Central.
Per CCOO del Vallès Occidental – Catalunya Central és positiu, per exemple, que ara s’hagi complert amb la posada en funcionament del servei de radioteràpia a Althaia, que permetrà donar un bon servei a malalts de càncer i evitar desplaçaments. També hi ha hagut avenços en el procés de reordenació i integració hospitalària, en la concentració dels serveis públics hospitalaris (per destacar, l’ampliació de Sant Joan de Déu – Althaia), i diverses millores als serveis sanitaris de tots el àmbits: d’atenció primària, hospitalaris, de salut mental i sociosanitaris.
Paral·lelament, però, la situació de crisi econòmica i la política de retallades dels governs espanyol i català han produït importants retards i retrocessos a la sanitat, amb perjudicis per a les persones treballadores i per als usuaris i usuàries.
El procés de concentració de l’activitat hospitalària pública a Sant Joan de Déu està inacabat. Serveis com oftalmologia, cirurgia ambulatòria, hemodiàlisi, rehabilitació, part de serveis administratius i logística, entre altres, encara romanen a la clínica i al centre hospitalari. Es donen situacions, especialment a Sant Joan de Déu i a la clínica, on no hi ha una separació clara entre serveis públics i serveis privats.
Els treballadors i treballadores han vist retallats sensiblement els seus salaris i les seves condicions laborals (augment de la jornada laboral anual de fins a 48 hores). Pel que fa als usuaris i usuàries, en aquests anys les llistes i el temps d’espera per a visites als especialistes, per fer proves diagnòstiques i tractaments, i per portar a terme intervencions quirúrgiques s’han incrementat de forma important, cosa que provoca l’empitjorament de les malalties i provoca el creixement de la demanda cap als serveis privats.
El nombre de llits hospitalaris disponibles se situa al voltant dels 400 en lloc dels 457 previstos als acords. Això provoca acumulació de persones als boxs d’urgències amb les incomoditats i els inconvenients a malalts i famílies. En no pocs serveis i plantes es detecten insuficiències de personal que afecten la qualitat de l’atenció.
A l’atenció primària va acabar-se la construcció del CAP Bages de l’Institut Català de la Salut a Manresa, que incorpora el CAP de la plaça de Catalunya i el Centre d’Urgències d’Atenció Primària, que ha millorat la seva capacitat d’atenció i funcionament. Als CAP, i més concretament als de l’ICS, junt a les retallades de sous, les reduccions de personal i de jornada s’hi han notat força. A més, no solen substituir les baixes per malalties i jubilacions. Una de les coses que s’ha perdut és que quan el metge de capçalera indicava una visita amb un especialista, l’usuari o usuària sortia del CAP amb dia i hora concertada; ara no és així i cal restar a l’espera -no saps quant de temps- perquè t’avisin.
En l’àmbit sociosanitari, i particularment a la Fusam (Fundació Sociosanitària de Manresa), hi ha hagut millores en la remodelació i en els equipaments de l’Hospital de Sant Andreu i en aspectes com l’atenció domiciliària. No obstant això, un dels compromisos més significatius, la construcció d’un nou equipament assistencial per a l’atenció integral de persones amb demències, no s’ha portat a terme. A més, es van perdre places públiques de llarga estada i les places residencials creades i previstes són de caràcter privat i accessibles a famílies amb recursos. És difícil d’entendre que una entitat de caràcter benèfic assistencial i que està presidida per l’alcalde no destini una part de les places residencials que crea a les persones amb pocs recursos.
Per últim, la inexistència de mecanismes d’informació i participació propera, on les organitzacions representatives d’usuaris i usuàries, veïnals i sindicals puguin informar-se, conèixer i expressar preocupacions i propostes accentua la sensació d’opacitat i de falta de transparència. Hi ha un desconeixement general i de desconfiança en el funcionament de les llistes d’espera, en les repercussions que té el fet de no separar activitat pública i privada, en l’assignació de places residencials, i en moltes altres coses.
Per CCOO del Vallès Occidental – Catalunya Central, cal recuperar la qualitat de l’atenció sanitària en els aspectes en què ha sortit afectada per les retallades, millorant on sigui necessari la dotació de professionals i mitjans; s’ha de clarificar el funcionament i reduir de forma significativa les llistes d’espera de visites a especialistes, proves diagnòstiques, tractaments i intervencions quirúrgiques; també cal recuperar les condicions laborals i salarials perdudes per part dels treballadors i treballadores de la sanitat; i s’han de crear mecanismes d’informació i participació que superin la falta de transparència i, a partir d’un millor coneixement, permetin exercir propostes constructives des de les organitzacions socials.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 26 de juliol de 2016