CCOO ha realitzat una anàlisi de l’evolució dels temps de treball, que evidencia, que el model de creixement econòmic basat, encara majoritàriament, en la competitivitat via costos laborals baixos, i en sectors d’activitat com la construcció, l’hostaleria i el comerç, que concentren la pràctica totalitat de les noves ocupacions i amb una elevada precarietat, explica la situació d’estancament de la reducció de jornada.
La reducció de la jornada de treball en els convenis col·lectius es realitza de forma progressiva, no obstant això, es ralenteix en terme mitjà. La jornada mitja pactada en 2007, a Catalunya se situa, en 1.759 hores anuals, quan en 2000 era de 1.764 hores.
L’Enquesta de Conjuntura Laboral confirma aquesta evolució. El 4t trimestre de 2000 la jornada mitja efectiva de treball a Catalunya era de 432,7 hores. El 4t trimestre de 2006, era de 414,7 hores.
Les hores extres tendeixen a un lent descens, provocat en part per la negociació sindical de la flexibilitat i la seva substitució per descansos retribuïts compensatoris. Mentre en el 4t trimestre de 1990, es realitzaven 3,3 hores per treballador assalariat; en el 4t trimestre de 2006 es realitzaven solament 1,5 hores.
Però, al costat d’aquesta dada positiva, continuen persistint altres problemes, especialment l’alt nivell de concentració de la realització d’hores extres per un mateix treballador, 23,4 hores, el que indica un preocupant nivell d’hores extres habituals. Altra qüestió inacceptable és la prolongació de jornada no reconeguda, i en ocasions tampoc retribuïda, que a més dels sectors del comerç, l’hostaleria o la construcció, afecta, també al sector financer i a sectors qualificats de serveis a les empreses.
La flexibilitat del temps de treball s’ha estès de forma molt important. El 17,6% dels treballadors tenen règim flexible de treball. El 25% té règim de torns, el 36,9% treballa tots els dissabtes i el 22,1% tots els diumenges. No obstant això, l’empresariat no acaba d’acceptar la necessitat que les persones tinguin, també, dret a una ‘flexibilitat de rostre humà’, amb una major seguretat i drets per a organitzar la seva vida personal i conciliar-la amb la laboral.
CCOO de Catalunya proposa intensificar l’acció sindical per a:
1.- Reduir més ràpidament la jornada de treball en els convenis. Cap conveni per sobre de les 38 hores setmanals mitjanes.
2.- Reforçar la substitució d’hores extres per descansos sota control personal.
3.- Eradicar les prolongacions no reconegudes de jornada. Intervenció amb Inspecció de Treball.
4.- Revisar els actuals convenis col·lectius per a millorar el control sindical dels canvis horaris.
5.- Garantir sistemes de flexibilitat i organització del temps de treball al servei de les persones, amb major seguretat i estabilitat, prenent en consideració la voluntarietat, la permuta, les necessitats de formació i l’existència de persones dependents.
6’Generalitzar l’avaluació els riscos psicosocials, en els quals l’organització del temps de treball són un factor determinant, per a incorporar-la a la prevenció de la salut laboral.
7’Integrar els problemes de mobilitat i transport als centres de treball, en l’organització del temps de treball i els seus canvis, amb l’objecte de garantir les alternatives més sostenibles i menys costoses per als treballadors.
Feu clic per veure l’informe sobre l’evolució dels temps de treball
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 22 d’agost de 2007