CCOO de Catalunya denuncia, en el sisè aniversari de la reforma laboral, els seus efectes nocius sobre els salaris i sobre l’economia i exigeix la seva derogació

Va suposar un atac frontal contra la negociació col·lectiva que s’ha traduït en devaluació salarial i en precarietat per a les condicions laborals dels treballadors i treballadores catalans

L’aprovació de la reforma laboral, fa ara sis anys, va ser la resposta del Govern espanyol a l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva signat poques setmanes abans per sindicats i patronal. Els objectius de la llei aprovada pel PP i CiU eren facilitar la contractació, rebaixar la temporalitat i posar les bases per crear ocupació estable. Des de la seva aprovació, l’índex de temporalitat a Catalunya ha augmentat en 3 punts, s’ha incrementat la parcialitat involuntària i la taxa de rotació dels contractes i hem assistit a una pèrdua significativa del poder adquisitiu dels salaris. Si la reforma laboral, al dictat de les polítiques d’austeritat que emanaven en aquell moment de l’Eurogrup i del Consell Europeu, havia de donar estabilitat i competitivitat al teixit econòmic, sis anys més tard la Comissió Europea, el BCE i l’FMI coincideixen en què no hi haurà una veritable reactivació econòmica fins que no millori la demanda agregada mitjançant un increment dels salaris.

La reforma laboral va diluir la capacitat negociadora dels treballadors i treballadores, donant facilitats, entre d’altres, perquè les empreses es poguessin despenjar dels convenis negociats, eliminant la ultraactivitat i la vigència per defecte dels convenis, o agilitzant els processos de modificació de les condicions de treball i els d’acomiadament col·lectiu. El contracte indefinit de suport als emprenedors, amb un temps de prova d’un any, o d’altres mesures per facilitar la discrecionalitat de l’empresari, han augmentat el poder autoritari i unilateral dels empresaris, al preu d’una forta extensió de la precarietat entre els treballadors i treballadores catalanes. El resultat de la reforma del PP ha estat que els beneficis de la recuperació es quedin a les empreses i no es traslladin a la població mitjançant els salaris, i que es torni a reproduir el model de baix valor afegit i centrat en mà d’obra intensiva, que està en l’origen de l’extrema vulnerabilitat de l’economia espanyola als cicles econòmics globals.

Davant d’aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama que es faci efectiva, mitjançant una majoria parlamentària, la derogació de la reforma laboral, i es posin els fonaments, en el marc d’un procés de negociació inclusiu, amb amplis consensos socials i que respecti l’autonomia dels actors socials, d’un model de relacions laborals en el qual la prioritat sigui la qualitat de l’ocupació i la redistribució, mitjançant el treball i l’estat del benestar, de la riquesa que genera la nostra economia.

CCOO de Catalunya continua lluitant contra la reforma laboral i els seus efectes negatius en la negociació col·lectiva. Ens proposem que la negociació del proper Acord interprofessional de Catalunya sigui un punt d’inflexió en aquesta ofensiva, per a la recuperació de drets i salaris dignes, contra la precarietat laboral en totes les seves formes, contra la desigualtat i la bretxa salarial entre dones i homes, i per la modernització del marc català de relacions laborals.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de febrer de 2018