L’increment salarial pactat en els convenis signats el 2017 ha estat d’un 1,75% de mitjana
Les dades publicades en l’Enquesta de convenis col·lectius del Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MEYSS) indiquen que els convenis registrats fins al desembre del 2017, amb efectes econòmics el 2017, són 358 convenis a Catalunya que afecten 753.525 persones treballadores.
Pel que fa a l’increment mitjà del 2017, es constata una significativa diferència entre l’increment pactat en els convenis signats el 2017, que han aconseguit l’1,75%, davant del que s’ha registrat en les revisions salarials de convenis signats en anys anteriors, que s’ha situat en l’1,27%. Els convenis signats el 2017 amb un increment major són els d’àmbit superior a l’empresa (sectorials i de grup), que se situen en l’1,78%.
L’increment salarial mitjà resultant ha estat de l’1,42% (1,43% a escala estatal). L’increment pactat per al 2016 era, al mes de desembre, de l’1,16% (1,06% a escala estatal).
D’aquests 358 convenis, 280 són d’àmbit d’empresa o inferior, que afecten 58.397 persones, amb un increment salarial del 0,89%, i 78 són convenis d’àmbit superior (sectorials o de grup), que afecten 695.128 persones amb un increment de l’1,46% .
I cal afegir els convenis sectorials o de grup d’àmbit estatal, que afecten més de 250.000 persones treballadores a Catalunya segons estimació pròpia, amb un increment acumulat de l’1,44%.
Per sectors d’activitat, l’increment mitjà pactat és, en aquests moments, de l’1,029% en el sector agrari, 1,54% a la indústria, 1,98% a la construcció i 1,43% a serveis.
Cal destacar que l’increment salarial per als empleats públics de Catalunya (unes 325.000 persones) l’any 2017 va ser de l’1%, per sota de l’IPC i per sota de la mitjana d’increments salarials. A més, als empleats i empleades públics de la Generalitat se’ls segueix devent una paga extra del 2013, una paga extra del 2014 i el 20% d’una paga extra del 2012.
En general, són els sectors més feminitzats els que pateixen pitjors increments de salari, amb la qual cosa es consolida la bretxa salarial en les dones d’un 22% menys que els salaris dels homes.
Dels convenis que han registrat efectes econòmics per al 2017 durant els 12 mesos de l’any, tenen una clàusula de garantia salarial expressament regulada el 16,47% del total, però, atès que són més freqüents en els convenis de major grandària, afecten el 21,11% dels treballadors i treballadores.
D’altra banda, la majoria d’aquestes clàusules de garantia salarial tenen efectes retroactius, concretament el 82,43%. No obstant això, aquest percentatge és sensiblement major en els convenis d’empresa que en els de àmbit superior, la qual cosa fa que només el 57,65% de les treballadores i treballadors que tenen una clàusula de garantia en el seu conveni de referència es beneficiaran del caràcter retroactiu d’aquesta.
Encara que durant aquest any l’increment mitjà pactat està evolucionant millor que el 2016 i superior al valor interanual de l’IPC a desembre, situat en l’1,2% a Catalunya, la devaluació salarial dels darrers anys segueix afectant molts treballadors i treballadores, amb una pèrdua mitjana del 7%.
Les previsions de creixement de l’economia han de permetre una major recuperació de la pèrdua salarial soferta en els anys de la crisi, amb la qual cosa es consolida la tendència del 2017, on es pot ressaltar que 2.841.367 treballadors i treballadores han tingut un increment mitjà igual o superior a l’1,78%, insuficient encara per recuperar la dignitat del mercat de treball.
CCOO prepara l’ofensiva per traslladar, als convenis col·lectius que s’han de negociar el 2018, importants increments salarials que corregeixin la pèrdua del poder adquisitiu de les persones treballadores:
– Els increments salarials han de tenir en compte diferents indicadors:
+ Un mínim equivalent al manteniment del poder adquisitiu amb clàusula de revisió
salarial.
+ Retribucions vinculades als índexs de productivitat sectorial.
+ Increments addicionals per recuperar la pèrdua salarial dels darrers anys.
+ Pactes a la negociació col·lectiva i canvis en el marc legal per erradicar la bretxa
salarial en les dones.
– El mercat de treball ha de recuperar la causalitat de la contractació i dels acomiadaments per reforçar l’estabilitat en l’ocupació i en els salaris dels treballadors i treballadores.
– S’ha de regular la contractació a temps parcial per posar fi els abusos d’aquesta figura contractual, que provoca que el 60% dels contractes siguin no voluntaris amb una important pèrdua de poder adquisitiu.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de gener de 2018