CCOO de Catalunya treballarà per construir espais inclusius que mantinguin la cohesió social a Catalunya i superin la confrontació

Davant la declaració d’independència feta divendres 27 d’octubre

Des de CCOO, hem
treballat les darreres setmanes per construir un front ampli en el qual es reconegui la
majoria de la societat catalana, compartint esforços amb molta altra gent i
entitats, perquè,  sense la renúncia de
ningú a les seves legítimes aspiracions, la històrica pluralitat i diversitat
del poble de Catalunya mantingui una convivència social que ha estat exemplar
en els últims quaranta anys.

Hem participat en la
Taula per la Democràcia i hem rebutjat els atacs autoritaris contra els drets
fonamentals i l’autogovern de Catalunya: les càrregues policials l’1-O, les
intervencions dels departaments de la Generalitat, la detenció de càrrecs de
l’Administració catalana, la presó preventiva incondicional per sedició dels Jordis i la tramitació del 155
sol·licitada pel govern del Partit Popular amb el suport de PSOE i
Ciutadans.

També hem impulsat
conjuntament amb més de cent entitats de la societat civil catalana plataformes
per al diàleg i la negociació política per trobar solucions al conflicte i
bloqueig polític i institucional, com la Comissió Independent de Mediació, Diàleg
i Conciliació.

Conjuntament amb la
CSCCOO vam fer una proposta de negociació que plantejava dues taules simultànies
que negociessin un nou marc d’autogovern a Catalunya i les condicions per fer
possible una consulta als catalans i catalanes en aquest sentit.

En els darrers dies
ens hem manifestat en contra de l’aplicació del 155 i hem fet una crida al president de la Generalitat perquè preservés el control de l’autogovern de
Catalunya mitjançant la convocatòria d’unes eleccions anticipades que haguessin
permès una treva en el conflicte. D’aquesta manera, s’hauria pogut obrir un
ampli suport social per a un procés de negociació sobre les condicions necessàries
per trobar la solució política a Catalunya i a la resta de l’Estat.

El Senat, a petició
del Govern de l’Estat, ha acordat posar en marxa l’aplicació de l’article 155 amb
el cessament del Govern de la Generalitat i el control del Parlament de
Catalunya. La decisió del govern del PP, amb una aplicació arbitrària de
l’article  155 de la Constitució, no té
cap voluntat de solucionar cap conflicte. Significa una involució democràtica i
una deriva autoritària per al conjunt de l’Estat espanyol. La seva posada en
marxa trenca els consensos sobre l’insuficient model d’autogovern territorial
al nostre país, i va en direcció contrària a les reivindicacions de la majoria
dels catalans i catalanes i d’una bona part de la resta de l’Estat. El 155 és
un atac a les institucions catalanes i a la ciutadania en general que significa
un retrocés democràtic profund d’un país de la UE, al segle XXI. Ens oposem
frontalment a la intervenció dels mitjans de comunicació, a la pretensió de
control sobre el sistema educatiu, a la suspensió efectiva de la representació
democràtica en el Parlament de Catalunya, i a la resta de mesures anunciades prèviament
pel consell de ministres.

 

La resposta del
President de la Generalitat i la majoria del Parlament a Catalunya ha estat proclamar la República Catalana de manera unilateral
i al marge de l’ordre constitucional i estatutari. En les condicions actuals,
la declaració unilateral d’independència no representa la solució al conflicte
polític de Catalunya. En primer lloc, perquè la declaració d’independència no
té el suport d’una majoria qualificada de la societat catalana. No almenys en
un context de mesura que permeti dir amb totes les garanties quin és el seu
suport real. Tampoc no té el reconeixement internacional ni estatal,  i per tant, té un grau altíssim de dificultat
fer efectiva la decisió alhora que un alt risc de crisi social, política i
econòmica que dificultarà la necessària recuperació de drets socials i laborals
retallats en la crisi econòmica dels darrers 10 anys.  El que més ens preocupa és que pugui contribuir
a trencar el marc de convivència entre els ciutadans i ciutadanes i la cohesió social.

CCOO sempre hem entès
la pluralitat i diversitat del poble de Catalunya, des de les nostres arrels.
Per a nosaltres, abans i ara, és veritat que és català qui viu i treballa a Catalunya i que Catalunya és un sol poble. I com sempre, considerem que aquesta
diversitat s’ha de reconèixer en espais inclusius, vertebrar-se amb els drets
socials i nacionals i construir el progrés social des del treball com eina
d’emancipació de la ciutadania.

Ara torna a ser un
moment per construir aquests espais inclusius, per reivindicar-nos en la
diversitat, per reconèixer les diferències, per mantenir el marc de
convivència, per garantir la cohesió social. Per això reconeixem, i volem que
tothom reconegui,  les legítimes
posicions polítiques de cadascú, la independència, la federalitat, la
confederalitat, les autonomies… i que mantinguin un àmbit de reivindicació
col·lectiva comuna, els salaris, les condicions de treball, l’estabilitat
laboral, els drets socials, l’estat del benestar, les llibertats, la democràcia.

No estem d’acord amb un
marc de confrontació, volem un marc polític i democràtic que torni a la
ciutadania la capacitat de retrobar-se en la diversitat i que permeti exercir
el nostre irrenunciable dret de sobirania popular: votar. Votar els nostres
governants en eleccions lliures i votar el nostre futur en un referèndum
vinculant i efectiu.

Per això instem els governs de l’Estat i la Generalitat i totes les forces polítiques que obrin
de manera immediata un marc de negociació política per trobar solucions no
unilaterals que posin les persones en primer terme, garantint la cohesió
social i la recuperació de drets col·lectius.

Fem una crida a
l’actiu de CCOO a la cohesió de la societat i avançar en els drets socials i
nacionals del poble de Catalunya.

Per últim ens
comprometem a treballar per construir un front ampli amb les entitats i el
conjunt de la societat civil de Catalunya que contribueixi a normalitzar la
convivència als centres de treball i als carrers i pobles d’arreu de Catalunya.