Valoració de les dades de l’IPC d’abril de 2017
La inflació anual de l’IPC d’abril se situa en el 2,6% a escala estatal i augmenta per vuitè mes consecutiu, en aquest cas tres dècimes respecte del mes anterior. Aquesta evolució està motivada per la pujada dels preus del vestit i el calçat i dels serveis turístics durant la Setmana Santa, en un context de manteniment dels preus de l’electricitat i dels carburants.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, puja també tres dècimes respecte del març i se situa en l’1,2%.
L’IPC mensual ha augmentat un 1% respecte del març, és el major increment mensual, des del 2012, d’un mes d’abril. Si bé els preus dels aliments i les begudes no alcohòliques han disminuït, els serveis lligats al turisme estacional de Setmana Santa s’han vist encarits, com també ho han fet, d’una manera considerable, el grup de vestit i calçat de nova temporada.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 2,8%, dues dècimes per sobre de l’indicador estatal. En termes interanuals, la vivenda, el transports i els serveis d’oci, cultura i hostaleria són els grups que es mostren més inflacionaris. Pel que fa a la variació mensual, també s’ha vist incrementada (0,9%).
L’IPCH espanyol torna a augmentar i se situa en el 2,6%, i segueix per sobre de l’indicador de l’eurozona, que també puja, en aquest cas un 1,9%.
El Banc d’Espanya eleva la previsió d’inflació per aquest any i estima que el 2017 podria acabar amb una inflació interanual del 2,2%, per tant, per sobre de les previsions del Govern de l’Estat.
CCOO considera que:
• Els treballadors i treballadores, mes rere mes, continuen veient empobrit el seu poder de compra i, per tant, el seu nivell de vida.
• Pel que fa al sector turístic, mentre augmenten la demanda i els beneficis empresarials, els treballadors del sector continuen sent dels que més pateixen la precarietat del mercat treball, tant en relació amb els salaris i la temporalitat com amb les condicions de treball o al poc reconeixement social envers el sector.
• La inflació dels serveis turístics està tenint un efecte directe sobre la capacitat adquisitiva de la ciutadania resident, provocant, especialment, la baixada de l’oferta de l’habitatge disponible i el seu conseqüent encariment.
• L’actualització a l’alça de les previsions d’inflació per al 2017, fetes pel Banc d’Espanya, afecten directament les condicions de revisió de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).
• Una política salarial devaluativa davant la inflació estanca el consum i la producció. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació social, és a dir, expansió salarial i ocupació de qualitat.
CCOO reclama:
• Increments salarials als convenis col·lectius d’entre l’1,8% i el 3%, tal com el nostre sindicat defensa en el marc negociador de l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC).
• Un salari mínim interprofessional que, com a mínim, assoleixi els 800 € en correspondència amb el que reclama la Carta social europea, i un augment progressiu que arribi fins als 1.000 € (és a dir, el 60% del salari mitjà).
• Una estratègia política per transformar el model turístic de Catalunya i convertir-lo en un sector de qualitat en el servei, on quedin garantides les condicions de treball i el mínim impacte mediambiental. En aquest sentit, l’increment salarial del sector turístic pot ser un bon instrument per desplaçar el model de turisme massiu i atraure un turisme basat en la qualitat i no en la quantitat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 de maig de 2017