El passat dijous 13 d’abril es va produir un fet molt greu a la Discoteca 2046 Granollers, quan dos nois presumptament van violar una noia als lavabos de la discoteca. Segons mitjans de comunicació locals com El 9 Nou i la Revista del Vallès, els presumptes agressors han passat a disposició judicial, i el jutjat de guàrdia ha ordenat presó.
Els comentaris a les xarxes socials, en els alguns casos, fins i tot, culpabilitzant la víctima i justificant l’agressió, són un fet molt greu que denota, novament, com la violència masclista està arrelada a la cultura i a la nostra societat.
Tot i que la discoteca ha fet un comunicat a les xarxes socials referent a la condemna de les agressions sexuals, alguns testimonis podrien afirmar que el personal no va actuar de forma diligent, és per això que des de CCOO demanarem a la Inspecció de Treball que faci el seguiment de les activitats del local i que l’Ajuntament de Granollers obri un expedient d’investigació i apliqui les sancions pertinents.
Considerem que cal lluitar de forma enèrgica contra aquestes manifestacions de violència masclista que degraden les dones, que utilitzen les dones com a objectes de plaer i mercaderia, i fan un ús denigrant i violent de la seva imatge i de la seva dignitat com a éssers humans.
La lluita contra la violència masclista ha de ser necessàriament un pacte d’estat, i s’ha de fer JA, no podem tolerar aquests fets sense fer-hi res.
La lluita contra les violències masclistes ha de situar-se al bell mig de les polítiques i de la vida social i política del nostre país. Des de CCOO denunciem:
– La pervivència d’un sistema androcèntric, heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències, que tolera la desigualtat i treu credibilitat i autoritat a les dones i que està present a totes les estructures de la societat.
– Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat.
– Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, violències institucionals, feminització de la pobresa, precarietat laboral, la imposició de normes estètiques a partir d’estereotips sexistes, els racismes.
– Que la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere només té en compte la violència en l’àmbit de la parella.
– Les retallades sistemàtiques tant del Govern de l’Estat com del Govern de la Generalitat en tots els recursos públics i, més concretament, en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.
– Que és urgent acomplir els acords de la Resolució 11/XI sobre l’erradicació de la violència masclista del Parlament de Catalunya.
La violència masclista no coneix de classes socials, nivells de formació, edat, procedència, condició o opció. És estructural i només amb una intervenció integral i contundent es podrà arribar a erradicar. Es dona a casa, a l’espai públic, a la feina i al carrer, té forma d’agressió sexual, física, psicològica o econòmica. Pot ser un assetjament a la feina, un anunci vexatori, una imatge en un llibre de text, una resposta institucional incorrecta o una relació de parella basada en la violència. És cert que ens hi hem d’implicar i comprometre totes i tots individualment i col·lectivament (organitzacions, societat civil i poders públics), però també és cert que només els poders públics tenen a les seves mans la possibilitat de fer-ho i fer-ho bé. Cal un pacte d’Estat o un acord social ja; i amb els recursos necessaris per introduir de manera troncal en el sistema educatiu la coeducació, l’educació afectiva i la prevenció de la violència masclista, per fer que la formació als professionals de justícia, seguretat pública, ensenyament, salut, comunicació, atenció social… sigui obligatòria.
La violència masclista s’acabarà quan eduquem d’una altra manera i quan posem a l’abast de totes les dones que la pateixen els serveis, els recursos i el suport necessaris perquè puguin trencar el silenci i trobar resposta contundent de totes i tots nosaltres.