Comencem aquest Informe-balanç del període que va començar al X Congrés fent un recordatori als homes i dones de CCOO que ens han deixat aquests anys. Ells i elles expliquen el que som i el que fem, ens han deixat per diverses raons, per accident o malaltia, uns després d’una vida llarga i d’altres, malauradament, encara en edat massa jove. Alguns ho han fet com a persones anònimes i d’altres, com a persones que han ocupat en algun moment responsabilitats al sindicat. Algunes han patit la mort en accident de treball i algunes han estat víctimes del flagell de la violència masclista, que fa anys que combatem i respecte de la qual exigim compromisos als poders públics amb l’objectiu d’erradicar-la. Per a totes aquestes persones va el record i el reconeixement de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Han estat anys complicats i complexos, de regressió de drets i de lluita defensiva, de reformes antisocials i de polítiques autoritàries, als quals el sindicat hem fet front, resistint, denunciant i reivindicant, organitzant els treballadors i treballadores, promovent la participació i el debat, renovant estructures, formes i continguts. I tot això, constatant les dificultats que genera la precarietat creixent i els alts nivells d’atur que aïllen les persones treballadores.
Feu clic per llegir l’Informe-balanç a l’11è Congrés de CCOO de Catalunya