CCOO de Catalunya considera imprescindible apujar salaris i revalorar les pensions per sobre de l’IPC per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones

Valoració de les dades de l’IPC de desembre de 2016

L’índex de preus de consum (IPC) del mes de desembre a escala estatal s’incrementa 9 dècimes respecte del mes anterior, i tanca el 2016 amb un índex de l’1,6% en termes interanuals, motivat principalment per l’increment dels preus dels carburants i de l’electricitat.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, s’incrementa 2 dècimes, fins a l’1%, i se situa per primer cop des del juny del 2014 per sota de l’índex general.

L’IPC mensual se situa en el 0,6% per l’increment del preu dels carburants, l’electricitat, els viatges organitzats i els aliments, i es veu compensat en part pels preus del vestit i el calçat que registren algunes de les rebaixes del mes de desembre.

A Catalunya, l’IPC interanual incrementa 9 dècimes, se situa en l’1,9% i manté les 3 dècimes de diferencial positiu amb l’indicador estatal sobretot per l’efecte dels preus del sectors lligats al turisme.

Els preus a la zona euro incrementen 5 dècimes i se situen en un 1,1% en termes interanuals, mentre que l’IPC harmonitzat espanyol incrementa 9 dècimes fins a l’1,4%, i se situa per primer cop des de gener del 2015 per sobre de l’indicador de l’eurozona.

CCOO considera que:

• L’IPC tanca el 2016 amb un diferencial de més d’un punt sobre l’increment de les pensions decretat pel Govern del PP,  per tant les persones que cobren una pensió veuran reduït de nou el seu poder adquisitiu aquest 2017.
• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan augmentar la pobresa laboral i que la recuperació del consum intern sigui feble. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat.
• La inflació a Catalunya continua sent superior a l’estatal i per tant cal actuar amb uns pressupostos socials per donar resposta a la situació d’emergència social que viu una part important de la ciutadania.
• Les polítiques d’austeritat, la precarietat laboral i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• L’increment de l’IPC estatal en relació amb l’eurozona afecta negativament la competitivitat de les empreses espanyoles. Cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que afecten l’economia de l’eurozona, llastren la recuperació i ofeguen a la ciutadania.

CCOO reclama:

– Increments salarials als convenis, augment progressiu del salari mínim interprofessional (SMI) i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya d’acord amb l’augment de l’IPC.
– Recuperar la revaloració de les pensions d’acord amb la inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i la recuperació del consens del Pacte de Toledo entre partits i organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
– A Catalunya, la posada en marxa de forma urgent de la renda garantida de ciutadania per a qui no té recursos, i uns pressupostos socials per actuar contra la pobresa i l’exclusió social.
– Que el Congrés dels Diputats es comprometi a derogar les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
– Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i n’ha retallat la quantia i la durada.
– Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.
– Control dels preus dels serveis bàsics i de les xarxes de distribució perquè perjudiquen a les persones amb més dificultats per arribar a final de mes.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de gener de 2017