Debats de reflexió i acompanyament dins del marc del Xè Congrés de CCOO de Catalunya

Desigualtats i pobresa. El futur de la solidaritat


Foto

Desigualtats i pobresa. El futur de la solidaritat

L'acte estava convocat per CCOO de Catalunya dins de la preparació del seu X Congrés, per a, tenint present la intensitat dels moments que vivim, reflexionar sobre alguns reptes de futur i com el sindicalisme hi pot ser més útil.

Aquest grup sobre “Desigualtats i pobresa. El futur de la solidaritat” estava pensat per a discutir obertament i amb franquesa sobre el creixement de les desigualtats i l’increment de la pobresa a casa nostra i de quina resposta estem donant. I sobre el que s'espera del, i que podria oferir, el sindicat en relació a aquestes problemàtiques.



La dinàmica de l'acte es va fer amb intervencions de tots els/les assistents, en una roda en la que cadascú va poder dir la seva, després d'una introducció de Rosa Sans en nom de la CONC. L'acte, a més dels convidats, va comptar amb al presència de Joan Carles Gallego, Josep Maria Romero, Aurora Huerga, Asun Franquesa i l'Ester Boixaderes. El temps va impedir una segona part, que estava prevista, de debat obert.

El resum que ara es proposa (elaborat pel Carlos Sánchez-Valverde) està fet recollint les principals idees força i aportacions dels diferents participants. Vol ser un document àgil i dinàmic, encara que pugui semblar esquemàtic. S'ha optat per recollir aportacions de tots i totes els convidats que van intervenir com a reconeixement a la seva participació. És també un document provisional que es contrastarà amb ells mateixos per tal de que li donin el seu vist i plau.

Idees força principals de la seva intervenció 

Sebastià Herèdia, President Andromines-Montcada- Inserció laboral.
• Sols, cadascú per la seva banda, no serem capaços de resoldre el que estem vivint.
• Recuperar les persones que estan excloses no és rentable. Recuperar coses Sí.
• (Els sindicats) Han de pensar NO tan sols en els treballadors, sinó en aquells que no poden treballar.

Pilar Malla,
A títol personal.
• Mostra la seva indignació de veure com es tranquil•litza a la gent amb actuacions de caire benèfic, puntual, sense futur (recollides d'aliments, etc...)
• Els sindicats han de fer un acte de transparència, comunicant a la societat quants són els seus alliberats, de qui reben subvencions, etc...
• Hem d'incorporar a les nostres pràctiques i transmetre un nou valor en l'educació: el de l'austeritat.

Romà Fortuny. Cura Obrero, Traperos de Emaus – Fundador Engrunes.
• Hem de practicar valors nous que superin el contingut consumista actualment majoritari. La societat "de l'èxit" proclama, com una veritat inqüestionable, el nostre model de desenvolupament, centrat en el “creixement” en el qual cavalquem esbojarradament i que no és sostenible.
• Hem de baixar del tren d’aquesta “civilització” de la riquesa… Els pobres, les víctimes, han de revertir la historia: llançar-la vers una altra direcció; no al consum que esclavitza...
• Ens cal aprendre a assumir que els pobres ens marquin el ritme del nostre progrés: aprendre a dir no a la acumulació i sí a la solidaritat compartida, fonament d’humanització.

Joan Comas, President Acció Solidària contra l’atur
• Es percep un elevat grau de desànim social: malgrat tenir recursos per a continuar fent accions com la de "préstecs sense interès" (micro-crèdits), no n'hi ha demanda.
• Esperen dels sindicats col•laboració en la informació dels recursos, com el seu, per recolzar l'auto-ocupació.
• S'ha de superar la caritat donant la mà a les persones perquè siguin capaços de trobar el seu camí d'inclusió.

Ramón Pascual, Coop57.
• El finançament, el crèdit (més que l'estalvi), és una de les principals accions socials solidàries.
• Hem d'actuar amb valors com la confiança, des de la proximitat, el veïnatge, la comunitat, l'autogestió...
• Els sindicats han de tornar "a baixar", perquè la guerra serà molt llarga i s'ha de guanyar la confiança de la gent des de la transparència i compartint amb la gent la seva vida.

Jaume Funes, Educació.
• Estem vivint una crisis de valors, en una situació plena d'urgències.
• La solidaritat no és caritat, és donar oportunitats a tothom, en una acció que busqui la justícia. No es tracta de compartir les cadires que tenim, sinó de repartir-les bé entre tots (en la Marató de la pobresa no es va parlar de justícia)
• Els sindicats s'han de plantejar seriosament l'internacionalisme, això de "proletaris del món, uniu-vos".

Antonia Bogoñez, Sense Sostres, sindicalista i militant cristiana d'esquerres
• La solidaritat és horitzontalitat, veïnatge...
• Hem de saber captar les situacions de patiment que ens envolten. Hem de renovar la mirada, sempre dirigida als drets i la justícia.
• Hem de formar i formar-nos (també els sindicalistes) en aquest nova mirada, traspassant les interpretacions simples i tan sol centrades en les anàlisis laborals: p.ex. els que dormen als espais públics formen part d'una resposta a les condicions laborals dels que el netegen..

Mercè Solé, A títol personal com a militant cristiana d'esquerres
• El sindicat, per a ajudar a evitar la fractura social, s'ha de: aproximar a la gent, fugint de voler exercir el lideratge,  formant els sindicalistes en aquests temes, fent aportacions a la vida associativa (treball en xarxa), recuperant velles pràctiques (caixes de solidaritat), en clau europea.

Angel Font, Fundació La Caixa
• Les causes de la nova pobresa no són noves, però sí la seva intensitat.
• Hem d'intentar treballar plegats, sense prejudicis.

Carme Trilla, Gerent de Càritas i a títol personal.
• La solidaritat des del punt de vista democràtic és equilibrar les desigualtats.
• Les desigualtats s'incrementen com a fruit de l'atur i de l'habitatge. S'han de recuperar polítiques de protecció del lloguer que preservin l'accés a l'habitatge.
• Cal una acció decidida d'educació per a un canvi de valors.

Pepín de la Rosa, CEESC (Educadors/es Socials)
• Estem en una guerra social i ideològica, de l'1 % de la societat, que cada vegada és més ric, contra el 99% restant, cada vegada més pobre.
• Hem de practicar noves assistències sense deixar de banda l'atenció i l'acció social, des de projectes que ens ajudin a viure d'una altra manera i no oblidar la lluita pels drets contra l'exclusió.
• Socialment (i també els sindicats) s'ha de fer una autocrítica sobre els valors dominants (l'èxit fàcil a l'estil del Mario Conde) i hem de recuperar els vells valors, coordinant-se amb la resta d'agents socials, des de la cooperació i la lluita pels nous valors.

Núria Carrera, Col•legi Treball Social
• Hem de saber llegir l'impacte del dolor i el patiment en la gent.
• Hem de reconèixer l'existència i la tasca de les xarxes del 3r sector, superant, en el cas dels sindicats, la mirada dirigida tan sols al món del treball.
• Els sindicats han de fer un gir organitzatiu i comunicatiu, obrint-se a la societat.

Montserrat Sanmartí, Alcaldessa Sant Fost de Capcentelles.
• Estem vivint l'emergència d'un nou tipus de pobresa, causada fonamentalment per l'atur (en el seu municipi s'ha passat en pocs anys de 30 a més de 700 aturats).
• S'han de posar en marxa noves respostes socials: menjadors, bancs d'aliments, alimentació a domicili... des de la coresponsabilització de les persones afectades (preus públics, no donacions), no com a concessions caritatives.

Jordi Garrell, Associació Catalana per la Pau.
• Les desigualtats també es donem a casa nostra: les ONGs de cooperació haurien d'actuar també aquí, des de la denúncia, i articulant xarxes.
• S'ha de fer assistència per a transformar.
• Haurien de mirar experiències com la del Socorro Popular (França).

Carlos Sánchez-Valverde, A títol personal, com a militant laic.
• La solidaritat és el nucli central dels valors que sempre han encarnat i practicat els vulnerables (ara, gairebé tota la població). I està en la base dels orígens dels sindicats: les societats d'ajuda mútua.
• Estem vivint un procés de privatització de la solidaritat (fruit de les pràctiques del "menys estat") que en el nostre país, donada la debilitat de la nostra societat civil (desmantellada pel franquisme), pot portar a un monopoli per part de l'església.
¿ Els sindicats han de reivindicar el seu lloc com a organitzacions solidàries col•laborant amb la societat civil, amb un treball en xarxa: promovent Bancs d'aliments, sistemes de previsió (assegurances, pensions...) d'una economia alternativa; desenvolupant respostes en clau cooperativa (pel món del treball, de l'habitatge o del Crédit...); i en l'àmbit sociocultural: temps lliure, d'esbarjo, d'educació juvenil,etc. Com a pràctica dels seus valors: la solidaritat, l'ajuda mútua, la cooperació.

L'Ester Boixaderas va aprofitar l'acte per anunciar un nou servei del sindicat en l'àmbit de l'acompanyament de la salut mental per atendre les situacions generades en els treballadors i treballadores com a conseqüència de la crisis.

Va tancar l'acte el secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Joan Carles Gallego, qui va posar l'accent, a més de l'agraïment a tos i totes els participants i en el compromís de recollir aquestes propostes en el procés de debat del proper Congrés, en els següents elements: 
• el sindicat és conscient de tenir un problema comunicatiu i que la imatge que arriba socialment està molt desdibuixada.
• al sindicat li pertoca i l'afecta tot allò que té a veure amb tots els treballadors: els que tenen feina i els que no.
• des del sindicat s'ha de ser més actius en el treball en xarxa amb tots els agents socials i la societat en general.


10/12/2012

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies