L’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) 2018-2020 respon als objectius d'acció sindical acordats en el pla d'acció del nostre XI Congrés de la CONC, i a la voluntat sindical de “situar al sindicat a l'ofensiva”. Aquest acord, complementari a l’AENC estatal,  marca un punt d’inflexió per superar els efectes més negatius de les reformes laborals i la tendència de creixement econòmic que no es traslladava ni als salaris, ni a les condicions de treball.

El procés de negociació de l’AIC ha estat ple de dificultats i resistències empresarials, per això, ha sigut necessari un permanent procés de coordinació de l’estratègia i la mobilització sindical, tant pel propi AIC, com pels objectius salarials de l’AENC i per la negociació dels convenis col·lectius. I finalment, hem obtingut resultats, uns acords que van ser validats mitjançant un ampli mecanisme de participació i consulta, als afiliats i afiliades i als òrgans de direcció sindical.

En concret, els nostres objectius sindicals i els acords finals de l’AIC s'emmarquen en la lluita sindical al voltant de tres amplis objectius, que hi estan presents de manera transversal:

-La lluita per la recuperació salarial, els increments salarials pactats a l’AENC i traslladats també a l’AIC del 3% i sobretot el compromís signat que al 2020 no hi hagi cap conveni per sota dels 14.000 euros l’any, és a dir, 1000 euros al mes per 14 pagues. I la clàusula de revisió salarial, que és una garantia davant la incertesa del comportament de la inflació.

-La lluita contra la precarietat laboral en totes les seves dimensions, les velles i les noves precarietats, en la contractació temporal i a temps parcial, en la subcontractació i les empreses multiserveis, en la contractació pública, o les noves formes de falsa economia col·laborativa, la deterioració de les polítiques de salut laboral i de prevenció de riscos laborals, etc.

-La lluita per la igualtat en tots els aspectes de les relacions laborals: la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial, la igualtat per a les persones amb discapacitat, la igualtat i no‑discriminació per al col·lectiu LGTBI, les persones immigrants amb diversitat d'origen, etc.

Els acords també emplacen al govern per començar la derogació de les peces més lesives de les reformes laborals com la pèrdua de la ultraactivitat dels convenis, la regulació de la subcontractació, la prioritat aplicativa del conveni d’empresa o la lluita contra la temporalitat.

L’AIC és l’eix central del marc de relacions laborals de Catalunya i, a més d'orientacions concretes per a la negociació dels convenis, durant la seva vigència, pot ajudar a la reorganització de l’estructura de la negociació col·lectiva, impulsar nous espais de negociació d’activitats econòmiques que no tenen conveni i articular  noves comissions tècniques com la d’igualtat pel Tribunal Laboral de Catalunya (TLC).

I a l’AIC hem mirat cap endavant per preparar les relacions laborals al nou present i futur del treball, pactant iniciatives en  temps de treball, formació professional, medi ambient i sostenibilitat, teletreball, nous drets de desconnexió, mobilitat geogràfica internacional, estratègies de model productiu consensuats als Pactes Nacionals per a la Indústria o  per a la reforma horària o davant de la digitalització, i compromisos amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides i la responsabilitat social, etc.

Cristina Torre
Secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya

Resum de l’AIC

AIC publicat al DOGC